Fa un parell de setmanes, l'Ajuntament de València reconeixia Joan Francesc Mira i Casterà com a Fill Predilecte de la ciutat. Era un acte de justícia, davant l'obra inigualable, enorme i sòlidament construïda que aquest fill del cap i casal ha anat fent al llarg de al seua vida.
Joan Francesc Mira va nàixer l'any 1939 i va realitzar la seua formació superior a Roma. Després va obtenir el grau de doctor en Filosofia i Lletres a la Universitat de València. I, a banda de la seua tasca docent en diferents àmbits -arribà a ser catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló-, Mira es va dedicar a l'antropologia i la sociologia i, encara, cal destacar que és el fundador del Museu d'Etnologia de València (1982). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Calanes i el Premi 9 d'octubre de les Lletres Valencianes. Tot això, entre moltes altres coses que fan el seu currículum realment brillant i destacat.
Perquè Mira és, també, no tan sols un gran escriptor sinó també, un gran divulgador de la nostra història i de la nostra cultura a través dels llibres i, encara, a través de la paraula. De fet, Joan F. Mira s'ha ocupat de divulgar personatges de tanta transcendència per al nostre poble com les Borja o sant Vicent Ferrer, i ens ha donat una visió lúcida d'un esdeveniment tan fatal per als valencians com la desfeta d'Almansa, el 1707, i tot el que això va comportar. Sempre, aquest autor s'ha mirat des d'una òptica nacional però descarnada, sense edulcorants i amb la voluntat de recordar als lectors qui hem estat els valencians i qui som.
Per això, també, Mira té un vessant de compromís cívic com pocs altres. Més enllà de les seues aproximacions a la política, a Mira li hem de reconéixer que és un dels fundadors d'una institució com Acció Cultural del País Valencià -nascuda el 1971- i que en molts períodes de la nostra història recent ha estat la veu de la consciècnia dels valencians -almenys, dels qui ens sentim plenament valencians- i s'ha encarregat de defensar els nostres interessos i la nostra personalitat en moments ben complicats.
No es tracta de fer ara cap sermó hagiogràfic, sobre Mira. No li'n calen. La seua bibliografia i la seua trajectòria personal són més que suficients per aplaudir la decisió de l'Ajuntament de València. I si la ciutat de València s'honora en distingir Mira com a fill predilecte, és més bé aquesta ciutat qui s'ha de sentir honorada per tenir un tal fill. Enhorabona a l'un i a l'altra!
