El món dels sentiments fa prendre decisions ràpides a partir del que mirem, sense mesurar el resultat. En alguns casos, tenim certa intuïció que ens ajuda a no errar. Però, normalment, solem equivocar-nos. L’univers de les locucions, al qual ens té acostumats i acostumades la secció, té una expressió que descriu la situació. Es tracta de la forma ‘a ull’. L’emprem quan tenim pressa i no pensem que la cura, com tot en la vida, és necessària.
Vivim ‘a ull’. No és un gran secret. No valorem els dies que ens queden per compartir amb els altres o amb nosaltres mateixos. Un bon dia es detura el rellotge i ens resta molt a fer. Així que, hem de tindre en compte el que realment ens importa.
Estos dies, el traspàs del destacat faller i membre de JCF Salvador Carsí m’ho ha recordat. També la mort de la iaeta Amparo m’ha fet pensar. No hem de mirar superficialment el que ens motiva realment a viure. Resulta millor mesurar el que vivim que continuar sentint massa ‘a ull’.
En política, també es mesura ‘a ull’, quan no interessa valorar determinades reaccions. A Madrid, per exemple, el portaveu del PP en l’Assemblea Pedro Muñoz Abrines, ha dit que el 99% de la població madrilenya no ha fet suport a la manifestació reivindicadora de les mancances de la sanitat pública. Què mirava? Pareix que no interessava vore conscientment. Es preferix crear una nova realitat perquè la societat no siga conscient del que passa.
Tampoc no hem de valorar ‘a ull’ les incipients actituds reaccionàries que acaben transformant-se en delictes contra la humanitat. Ho pensava intensament esta setmana, quan assistia a la presentació del llibre «Hotel Fontana» de l’estimat Pau Alabajos a Estivella. L’autor incidia en el fet que la trajectòria dels grans provocadors d’holocaustos i matances sorgix quan la societat mira ‘a ull’ les primerenques actituds de les persones autoritàries. No pensa que acaben per crear grans drames humans. Ara, el feixisme creix a Europa. Els electors i les electores no tenen en compte que amb el seu vot acaben per ser còmplices de les grans barbaritats humanes.
En definitiva, no fem ‘a ull’ el que realitzem cada dia. Si mesurem el que volem enllestir, arredonirem amb èxit qualsevol activitat. Mirem sense tancar ells ulls a la realitat i ens resultarà més fàcil encertar.
