Fa uns quants dies, en una reunió mig política, mig cultural, Vicent, el company que moderava la tertúlia va dir «Els articles els alçarem en el repositori que crearem per a arxivar-los, i disposar d’ells quan els necessitem». Em crida l’atenció l’ús del verb «alçar», en el sentit emprat per Vicent, i del substantiu «repositori». Una paraula amb un significat ben nostrat i tradicional, «alçar», i una veu relativament nova, un neologisme, «repositori», en la mateixa frase, de manera natural i entenedora. I alguns, encabotats que parlem malament!
El verb «alçar» té els sentits de ‘fer anar cap amunt’, ‘elevar’, ‘sublevar’, ‘eixir del llit’, i molts més, però també té el significat de ‘guardar (una cosa) en el seu lloc’, «Alça els plats en l'armari», «Alça't els diners en la butxaca». Eugeni S. Reig en El valencià de sempre registra ‘alçar’ en este sentit, ‘guardar alguna cosa, deixant-la al lloc idoni perquè quede ben guardada’, i cita Enric Valor i Carmelina Sánchez Cutillas, com a usuaris del verb «alçar» en el significat de «guardar». En castellà, un dels sentits del verb «alzar» també es referix a «guardar», però no té actualment molt d’ús.
Fa uns quants anys, en una columneta de setembre de 2013, d’esta mateixa pàgina, contava l’errada d’una xica assistenta equatoriana que, en manar-li la velleta ama de la casa que plegara i alçara els llençols, se’n pujà a una cadira a deixar-los en el sostre de l’armari rober, a alçar-los, «Arriba de todo?». La velleta es moria de riure. A la xica no se li oblidarà mai tan nostrada i genuïna accepció del verb «alçar».
Per la seua part, el substantiu «repositori» és ‘sistema informàtic on s'emmagatzema la informació d'una organització a fi que els seus membres la puguen compartir’, segons la definició del Diccionari normatiu valencià.
Per tant, este neologisme és una veu normativa, definitivament, per haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en este diccionari. També el registren el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, que també la registra positivament, informa, en l’entrada «repositori»: «Ús general» i «No recollit al DIEC» (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans). Què li farem!
El Diccionari castellà de la RAE dona a «repositorio» una definició més general, ‘lloc a on es guarda alguna cosa’. Esta paraula procedix del llatí repositorium, ‘armari’. Un «repositori», en sentit de lloc físic, el podem relacionar amb «armari», ‘moble amb portes i proveït de prestatges, penjadors i calaixos, que servix per a guardar roba o altres objectes’, ‘buit en la paret per a guardar coses diverses’.
També tenim la veu «armari» en el llenguatge de la informàtica; ‘element d'una memòria de cinta o disc que conté els mecanismes d'accionament...’. I un «repositori» físic és també un «rebost», paraula d’una morfologia molt nostrada, ‘lloc d'una casa o d'una nau on es guarden els comestibles’, ‘provisió de comestibles que es guarden en una casa o en una nau’.
