El nan de Santa Anna

Va ser durant les meues recerques que donaren com a fruit un volum publicat per la Institució Alfons el Magnànim amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa -La literatura valenciana en les festes de sant Vicent Ferrer (1755)-, que em vaig trobar per primera vegada amb un personatge particular i que en aquells anys va ser ben conegut al cap i casal.

Domingo Pablo o Paulo -com veurem- apareix qualificat de poeta pel jesuïta Tomàs Serrano, al seu volum de Fiestas seculares, on narra aquelles celebracions. A més, el qualifica com «enano de Santa Ana» i el fa autor d’un opuscle que porta per tíol Apolo carretero.... Ací es conté un recull factici de poesies llançades des dels carros triomfals de la processó vicentina que segurament era obra seua. Però, abans, trobem una autobiografia jocosa redactada pel mateix autor: «Vida de Domingo Pablo, enano de Santa Ana» que s’autoqualifica com «escritor de moda». L’autobiografia resulta interessant perquè Domingo Paulo ens diu que va nàixer a Vinaròs i de ben menut se’n vingué a València. Anava a escola i els mestres competien per tenir-lo a les seues aules, perquè era la diversió dels altres xiquets. A banda de la crueltat que es detecta, només sabíem que era sagristà de Santa Anna i feia versos en castellà majoritàriament. Paulo inserta allà uns versos burlescos seus, on mostra la vivesa i l’expressivitat de la poesia popularista en la nostra llengua: «Dos dones tingueren / requintes per mi, / perquè cada una / volia marit. / Segons lo pesar / que del cas prenguí, / soldat o hermità / de ben poch no·m fiu. / Bé que no fonch res, / perquè es quedà així, / ni se’n parlà més, / com sol succeir. / Bé sé que en València / del caset se han rist... / Mes, de què no es rihuen / los meus pisavins? / De mi dihuen tot / lo que volen dir: / yo crech lo que vull / y en ma pau me estich».

Almela i Vives en va parlar d’ell, a partir de Serrano, i res més. Ara, si recorde a aquell personatge és perquè per l’auxili de la vinarossenca Lara Cruselles i per l’amabilitat del mossén de la parròquia de l’Assumpció d’aquella localitat -Emilio Vinaixa-, als quals els done ací les gràcies més efusives, hem aconseguit fixar la data de naixement del nan de Santa Anna, al qual se l’havia ubicat cronològicament de manera errònia fins ara. De fet, ara està clar que va ser batejat en aquell temple el dia 3 de juliol de 1712, com consta al volum dels batejos dels quinque libri, i que el seu nom sencer era Josep Domingo Agustí Paulo Gascó.