Per totes, hui i sempre!

Alhaya Talavera Ceballos

Alhaya Talavera Ceballos

Hui, un altre 8M, una de les dates clau al nostre calendari feminista on tornarem a omplir els carrers. S’acosta doncs, una jornada de reivindicació i lluita en que les dones ens reunim per clamar per la igualtat de drets. Però no només per això. Tant de bo arribe el dia només de celebració perquè se’ns tracte igual que a l’altre gènere i no amb les diferències abismals que a vegades podem observar.

Ens trobem dins d’un món patriarcal i això s’ha d’aturar. Des d’Intersindical Valenciana lluitem per un sindicalisme de classe, autònom, combatiu, assembleari, feminista, ecologista i valencià, per la salut laboral, per la reducció de la jornada laboral i un treball estable i ben retribuït i per uns serveis públics de qualitat.

Sempre continuarem amb perseverància per nosaltres, les dones, perquè tinguem una vida digna i unes condicions òptimes amb una conciliació laboral i familiar com ens mereixem i per a que la bretxa salarial desaparega, ja que continuem sent més desocupades que els homes en el País Valencià (15’78% de les persones parades som dones); ens dediquem més a les cures que ells, la corresponsabilitat no existeix; ocupacions pitjor remunerades que es dispara a partir dels nostres 36 anys i amb pitjors contractes laborals i ens continua costant accedir als llocs de direcció; increment d’agressions sexuals i violacions grupals, així com assassinats masclistes que no sols no cessen sinó que s’incrementen.

Altre aspecte important, és la bretxa de les pensions: les dones pensionistes i jubilades són les més afectades. Les pensions de les dones amb qualsevol tipus de discapacitat són ridícules per a subsistir a banda de tindre una bretxa de gènere per ser dones.

Fet i fet, ens trobem davant d’un nou 8M on ens sobren motius per a fer nostres els carrers i, per a reivindicar, com més unides millor, una societat en què la igualtat entre homes i dones es faça realitat d’una vegada, i on els nostres drets —a la vida, a caminar tranquil·les pels carrers, a un treball digne, etc. —siguen respectats.