Falles: primavera popular

És una alegria immensa tornar a veure, amb normalitat, els carrers convertits en rius de gent que pararan a la plaça de l’Ajuntament. S’espera amb impaciència (i colze a colze amb molta més gent) que les falleres majors donen principi a l’espectacle: «senyor pirotécnic, pot començar la mascletà». I llavors comença, porte la meua mà al pit i tot vibra, cos i esperit. Sent la musicalitat, el ritme, la força de cada esclat... i arriba el terratrèmol final, el colofó, i m’accelera el pols, com a totes.

Com podeu imaginar, una mascletà és prou diferent per a una persona sorda, una percepció diferent, una forma genuïna de viure la nostra festa.

És fantàstic recuperar la vida després d’estos anys durs i més encara per la nostra festa, esta festa que uneix la reivindicació amb l’art, la sàtira amb la gràcia i la bellesa. I tot això al foc, en renàixer tan místic i humà, el cant a la primavera que ve i que tot ho plena de color i alegria.

A València som de no guardar-nos res en les festes, al contrari, som més de l’excés alegre, què per a això estem en Falles! Del dia un al dènou estem mobilitzades, els casals de gom a gom d’activitat amb paelles, concursos, disfresses, xarangues, xurros, petards, mascletaes, castells, la Plantà, l’Ofrena, la Nit del Foc i la Cremà. No ens guardem res, el dia 20 ja ens reposarem de tot, ara toca gaudir. Perquè com va dir Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià, que recordem amb especial emoció este mes de Març en el qual es compleixen 30 anys de la seua mort:

«Març arriba a València, i sempre porta coses que vénen i se’n van, els epigrames, les cançons, el foc alegre i popular, però en els cors deixa l’anhel d’una terca continuïtat». Guarde amb especial afecte la Nit de les Albaes, la nostra música més tradicional, les notes d’una història com a poble, la reafirmació de la nostra identitat a través de la música.

Estos dies he estat patejant falles, com vosté segurament. Visitem falla Borrull-Socors, que ens planteja formes modernes de gestionar les falles, més democràtiques, més responsables ecològicament, més inclusives, més feministes i amb la seua proposta avantguardista del Faller Major. He visitat moltes falles de Ciutat Vella i vull fer esment especial a la falla Tres Forques-Cuenca-Pérez Galdós, que la dedica a Noah Higón i ens parla de la necessitat d’investigar les malalties rares i d’inclusió. També vaig visitar amb il·lusió l’Exposició del Ninot.

Aprofite aquestes línies per a felicitar la falla L’Antiga de Campanar i a l’artista Carlos Carsí per aconseguir el Ninot Indultat amb la tendra imatge costumista de dues germanes falleres que veuen la Nit del Foc des de casa, cuidant-se en la malaltia. Vull felicitar també a totes i cadascuna de les falles, les que reben premi i les que no, pel seu excel·lent treball per la festa.

I crec que cal aprofitar l’esperit de les falles, la crítica i la sàtira, per a fer també un examen de la pròpia festa. Cal modernitzar la Junta Central Fallera i adaptar el Reglament Faller als actuals temps perquè ens represente a totes i tots.

Volem dones en els espais de decisió, també en les festes. És temps, com demostra l’excessiva calor que ens ha acompanyat aquestes últimes setmanes, de transitar cap a falles amb materials menys contaminants, sempre de la mà de les falles, els artistes fallers i amb ajuda en aqueix trànsit.

També és temps de qüestionar-nos l’excessiva turistificació que pateix la nostra ciutat en general i la nostra festa en particular. Ens encanta compartir, però amb trellat. Compartir-ho tot entre totes fugint de les lògiques neoliberals que imposen la mercantilització de totes les nostres relacions, dels espais urbans i de les festes populars.

En definitiva, amigues i amics, veïnes i veïns, falleres i fallers, encara ens queden els dies més intensos, els dies més màgics. Gaudim-los que ens ho hem guanyat, gaudim de la nostra festa, reivindiquem, traguem punta als ninots, compartim, malbaratem alegria, il·luminem el cel de la nostra ciutat, fem-la tremolar i entreguent-nos al foc de la Cremà. El dilluns serà un altre dia... Visquen els Falles! Visca València!