Falles de València i salut mental

Parlar de Falles i salut mental en una mateixa conversa pot semblar, de bestreta, una miqueta estrany, però també prou interessant si parem atenció al que representa la gran festa internacional del poble valencià, els sentiments que desperta i la seua evolució durant els últims anys, com a expressió artística i satírica de la realitat social que vivim i patim. Llegia fa uns dies la notícia de la falla de l’artista Fer Marzo amb el lema ‘Tocat... però no afonat’, el monument principal de la comissió Periodista Gil Sumbiela – Azucena que ha sigut destacat per visibilitzar, entre altres, les dificultats que de vegades ens envolten i ens fan caure, com la tristor per una pèrdua, desamor o una malaltia. Enguany, a més, els V premis Caliu seguiran coronant als monuments més originals i compromesos contra el terrorisme masclista, l’homofòbia i la desigualtat, a favor d’unes falles més igualitàries, diverses i inclusives, davant negacionistes i els discursos d’odi.

Sempre que alguna persona de fora pregunta estranyada què signifiquen les Falles, els hem d’explicar la seua funció terapèutica. Tot un any d’esforç i feina es crema en una nit, perquè representen tot allò que volem apartar de nosaltres, totes les experiències negatives, la hipocresia, discriminacions o prejudicis, i que el foc purifica, donant pas a un nou temps amb l’arriba de la primavera. Però les Falles són molt més que això.

Salut mental i Falles també significa parlar del dret al descans, de l’estrés que generen els talls de carrers, mascletades i massificacions de persones, de la cultura de l’alcohol malauradament normalitzada, de la fòbia a tot allò que explota o a les grans multituds. Malestars que massa vegades s’ignoren, minimitzen o, directament, s’invaliden amb l’excusa de la festa o la frase «total, si només són quatre dies!».

Així doncs, superar la falsa dicotomia d’amor i odi a les Falles de València passa, potser, per avançar cap a una convivència justa que garantisca els límits horaris i permitisca espais segurs i el descans per a totes i tots, denunciar els abusos, ampliar l’oferta d’un oci saludable, reforçar els serveis públics com transport, seguretat i neteja i, per damunt de tot, respectar els drets de la majoria amb empatia, solidaritat i responsabilitat col·lectives.