‘Borgen’ botànic

Se sent més valencià en la plaça de bous del carrer Xàtiva que en un congrés del PSPV o una assemblea de Podem. Si ajuntem això amb el nou pragmatisme bilingüe de Compromís ara que s’acosten les votacions, dona per a un tractat de Sociolingüística, una ciència que passa a la clandestinitat quan governen els que han llegit alguns resums de Sociologia o Filologia. El tema del requisit lingüístic en el funcionariat, l’esperada i no arribada reciprocitat televisiva o les contradiccions entre l’AVL i la direcció de Política Lingüística són, en canvi, una mena de manifest abstracte, una disciplina que ha passat de les arts plàstiques a la política.

Les noves generacions socialistes no han llegit mai a Alfons Cucó, i usen a Vicent Soler quasi com una relíquia. No tenen cap problema amb el valencià, perquè només el fan servir en jocs florals. Els de la nova política, consideren la llengua com una part més de l’extens programa ecologista, feminista i pacifista. Mentre que la coalició amb més professors de valencià del planeta, intenta ocultar els seus orígens, i se suma a la festa de convidar a bunyols als dirigents de Más Madrid.

Així que alliberat, per fi, el tema de la llengua de l’agenda política, està més pròxima la definitiva renaixença, on de manera transversal el valencià passarà a ser «cordial», com el gallec de Núñez Feijóo, així que la radiotelevisió pública per fi serà el portaavions de la indústria cultural i començarà a produir sèries de nivell per entrar en el catàleg de Netflix. Perquè som molt competitius en thrillers polítics, i també en produccions noir, amb un poc més de llum -aprofitant l’Any Sorolla-, que les escandinaves. Inclús és qüestió de posar-se en el mercat de les noves tragèdies amoroses a l’estil turc.

No cal perdre la confiança, perquè segur que després de pactar amb els sindicats una nova escola d’idiomes pel valencià dels funcionaris, vindrà un contracte-programa per una superproducció contemporània. Els danesos -amb menys parlants que nosaltres- van fer Borgen, i el nostre Palau dels Borja és més televisiu. On va a parar!

Suscríbete para seguir leyendo