Opinión | Caixa d’eines

Berlusconi

La setmana passada va faltar Silvio Berlusconi, un magnat de la comunicació i polític sense escrúpols. Amo i senyor del grup Mediaset, de gran implantació també a l’estat espanyol (Telecinco i Cuatro) amb el consentiment de les audiències. No ens hauríem d’esgarrar les vestidures. La sobirania del ciutadà, tant quan tria els seus mitjans d’informació com quan tria papereta electoral, té externalitats negatives que hauríem d’haver previst. Umberto Eco havia dit anys arrere que la millor arma de la «guerrilla semiòtica» era el comandament a distància.

Berlusconi, com la resta dels amos de la comunicació, no haurien pogut pujar al cim del poder sense ajudes i complicitats diverses. Al capdavall, la propietat dels grups econòmics (inclosos els informatius) treballa i navega en un ordenament jurídic que en origen és un parlament democràtic. Les empreses informatives —i ara també les tecnològiques— no actuen en el buit. Els seguidors de la sèrie Succession son sabedors dels tripijocs i les promiscuïtats de Logan Roy amb el poder polític i de la seua habilitat per vorejar la legislació que afecta el sector i especialment la seua corporació. Rupert Murdoch, el capitost de la News Corp., n’és el referent en la no-ficció. De fet, Murdoch no va posar mai tots els ous empresarials en la mateixa cistella política i per això va afavorir Tony Blair al Regne Unit i després Hillary Clinton i Donald Trump als Estats Units. Business is business. Berlusconi també va jugar amb totes les baralles fins que va saltar a la política i va esdevenir alhora jugador i jutge. Les partides es guanyen quan s’arreglen, degué pensar.

Berlusconi ha tingut tanta força empresarial —i influència política!— a l’estat espanyol com la mateixa News Corp. en el context anglosaxó. De fet, Murdoch, que n’hauria estat la competència directa, no va obtindre mai llicències ni quotes de mercat, ni incorporant José María Aznar al seu consell d’administració. Finalment, com el Cid Campeador, Berlusconi encara guanyarà batalles econòmiques, comunicatives i polítiques. No debades Mediaset no sols controla Cuatro i Telecinco sinó que disposa d’una posició privilegiada al mercat publicitari espanyol.

A hores d’ara, i gràcies a un canvi legislatiu propiciat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Mediaset i Atresmedia (Antena3 i La Sexta, entre altres mitjans) constitueixen un duopoli empresarial del sector i dominen les audiències, també al País Valencià. Convindria que els sociòlegs de guàrdia i els estrategs electorals ho tingueren en compte. Com Logan Roy, Berlusconi s’ha mort però ens en deixa l’herència.