A hores d’ara

La vida està per a viure-la i no perquè ens la conten. Eixa és la causa per la qual resulta important que siguem conscients que vivim el present. S’ha de gaudir la realitat. Cal, doncs, que puguem ser capaços i capaces d’indicar amb força l’actualitat que travessem i reconéixer el hui. Ens farà valorar-la millor, quan siga passat. La locució «a hores d’ara» ens ajuda a fer-ho. Si la utilitzem, expressem que una acció es fa en estos moments o actualment. Té com a sinònims «a l’hora d’ara» i «a les hores d’ara».

«A hores d’ara» recorde, com si fora hui, l’arribada d’agost de principi de segle. Per a moltes persones, significava temps de viatges. Per a mi, suposava l’entrada en un mes meravellós. Em canviava el caràcter. Era el període en el qual les dos filles majors venien amb mi per un mes. Suposaven dies per a jocs improvisats o cançons inventades en les quals apareixien els seus noms. Ho compartíem tot, fins i tot el llit. El comiat era dur. Tanmateix, passats quasi 20 anys, em quede amb la bonica idea que la nostra relació tan especial es consolidà llavors. Vaig tindre sort de disfrutar i compartir plenament el present. Eixa raó m’ajuda a recordar-lo amb estima en el 2023.

Visc «a hores d’ara» amb força els records de la meua primera «Volta a Peu a Estivella». Acabe de tornar-la a realitzar 39 anys després. Continue finalitzant-la. Qui m’havia de dir que faria de l’hàbit de córrer una manera de viure? Em passen per la ment múltiples vivències. Arrere resten els patiments. Em quede amb les arribades a meta. Pense que l’acompliment de reptes personals ens fa créixer com a humans.

Reflexione «a hores d’ara» sobre les paraules gravades de Manolo Miralles que escoltàrem la setmana passada a les portes de l’auditori de Torrent. No podia sospitar que en uns pocs dies ens deixaria. Trobe que no hem de deixar d’homenatjar les persones que han fet llum en el nostre País. És trist que un conseller de Cultura valencià no siga capaç de fer-ho ni d’enviar el condol.

En definitiva, vivim plenament el present. Amb l’expressió «a hores d’ara», remarquem el temps actual. No l’oblidem, quan no ho siga. Deturem-nos cada dia en el primer instant alegre que trobem. Serà el millor amic per a tota la jornada.

Suscríbete para seguir leyendo