Opinión | Tribuna

E oberta

Per fi, ha començat el curs escolar. Poc ha faltat perquè el professorat hi arribe tard el primer dia, donat el desastre de l’adjudicació de places al setembre. I ha estat a un pèl que les directives no tingueren els horaris enllestits, pels canvis de Conselleria d’ultimíssim moment en alguns lots d’hores. A fi que el caos no fora majúscul, els claustres, com ja és costum, s’han arromangat perquè les classes arrancaren a temps, i cada estudiant ja ocupa el seu pupitre amb la il·lusió intacta que caracteritza l’inici de tot projecte.

Però per si ens havíem quedat amb ganes de més marejols, ara el govern ens informa del pas següent de la seua política educativa: anar a pel valencià. Adverteixen que la nostra llengua, igual que totes les altres, ha de ser enriquidora, no conflictiva ni imposada. Per això, una de les mesures urgents que adoptaran per millorar la situació de la llengua que tant estimen és suprimir-la en aquelles àrees del territori valencià on es parla sobretot castellà (i on, ergo, faria més falta). El motiu, insisteixen, és que són zones que no la necessiten. Això, òbviament, no afectarà les altres propostes lingüístiques. A quin sant! Ni al castellà, ni al francés, llatí, grec o anglés. Per què? Imaginem que per ser eines de comunicació de tot Ademús, el Toro o Villena, per posar només uns pocs exemples de bilingüisme profund. I com s’explica que un partit prenga la terrible resolució de fer desaparéixer una llengua cooficial del programa educatiu de l’alumnat de tots els nivells, és a dir, d’intentar esborrar-la definitivament de la societat? Perquè, tal volta, no és la llengua dels dirigents; o perquè el que diuen i decideixen sobre el valencià és com si ho hagueren de dir i decidir sobre el swahili. O el francés de Quebec. És que no hi trobe més explicació. Perquè aprendre i conéixer la llengua del lloc que t’acull no és imposició; és cultura. I educació, herència, estima...

I ara què fem? Reclamar justícia. Però abans, reclamar respecte. Per la nostra llengua, que demostren cada dia que no és la seua. Per la nostra història. Per aquesta terra que, encara que la menyspreen, avançarà sempre amb la cara ben alta i la E ben oberta.