Patinades

Tots coneixem a algú que es desplaça en patinet elèctric. Familiar, veí, company de treball o estudis, i fins i tot a algun jubilat o aturat. Els patinets han vingut per a quedar-se. Les raons són múltiples i diverses, des de l’estalvi econòmic en mobilitat fins a la deficient xarxa pública de transport urbà, hi ha per a tots els gustos. Així, que ha arribat el moment de regular el seu trànsit. La meua iaia sempre contava que de menuda va tindre molta por de les bicicletes, i ara és ma mare la que s’espanta amb els patinets.

Estem arribant tard. Els parisencs van ser els primers a decidir, per referèndum, la prohibició del lloguer de monopatins elèctrics. En la consulta organitzada per l’ajuntament el primer diumenge de l’abril passat, quasi el 90% dels votants van optar per la prohibició d’aquests mitjans de transport, que funcionen amb bateries, i que poden llogar-se a través d’una aplicació de mòbil. París es va convertir així en la primera capital europea a prohibir aquest tipus de vehicles.

Aquesta setmana Barcelona ha senyalitzat l’obligació de baixar-se de bicis i patinets en zones conflictives. L’ajuntament de la capital catalana ha instal·lat una nova senyalització en nou punts que indica l’obligatorietat de baixar-se de les bicis o els vehicles de mobilitat personal (VMP) i anar a peu en aquests espais, i fins a finals d’any s’afegiran altres trenta emplaçaments.

A València existeix una Ordenança de Mobilitat des de 2019 sobre els patinets elèctrics, on els privats poden aparcar en els llocs destinats per a l’estacionament de bicis, però està terminantment prohibit lligar aquests VMP a arbres i aparcar-los en voreres de menys d’1,80 m d’ample. En els carrils bici situats al nivell del paviment no es pot superar els 20 km/h de velocitat, mentre que en els carrils bici situats en les voreres, la velocitat no ha de ser major de 15 km/h. I als carrers per als vianants, mai superior a 10 km/h.

Metrovalencia ha d’imitar a l’EMT i prohibir pujar els patinets als vagons

A més de l’obligatorietat de l’ús del casc, la prohibició de l’ús d’auriculars i la recomanació de tindre una assegurança de responsabilitat civil que cobrisca els danys a tercers, personals o materials en cas d’accident.

Ara només ha d’eixir al carrer per a veure com la immensa majoria d’usuaris passen de l’ordenança. Com no crec que tots ells siguen antisistema, una opció de moda fins i tot en gent d’ordre, seria oportú pel seu bé, i pel dels seus conveïns, que compliren eixes normes bàsiques. Mentrestant, Metrovalencia ha d’imitar a l’EMT i prohibir pujar eixos artefactes, alguns ocupen l’espai de tres seients, als vagons, perquè existeix una excel·lent xarxa metropolitana de carrils per on poder circular.