Vives i unides contra el masclisme

Un any més torna a arribar el dia, el 25 de novembre, el dia mundial per l’eliminació de la violència contra les dones, una dolorosa data en què, enguany, segons assenyalen les xifres, tenim tants motius o més que sempre per exir unides als carrers en contra de la violència masclista. Segons el portal web Feminicidis.net, durant el 2023, 93 dones han sigut assassinades com a conseqüència de la violència de gènere, una xifra que s’apropa als 100 feminicidis comptabilitzats durant l’any passat, en què es van superar amb vora 20 víctimes la xifra total de 2020 i 2021. A més, si ens centrem en la violència vicària, dues criatures han sigut assassinades a mans dels seus progenitors en el que portem d’any i, almenys quatre criatures han sigut testimoni de l’assassinat de les seues mares a mans dels seus pares.

Per descomptat, els feminicidis representen la terrible punta de l’iceberg d’una violència, la masclista, estructural al sistema patriarcal, del qual menen, no obstant, molts més tipus de violències: Així doncs, la violència de gènere no és només assassinar; és també la violència psicològica, la sexual (que inclou des de l’assetjament fins a la mutilació genital), la moral, l’econòmica, la imposició de costums, la discriminació social, educativa o laboral i els abusos i tractes degradants.

Entre totes i tots hem de parar aquest problema estructural i lluitar perquè aquest dia no s’haja de reivindicar, fins que arribe el dia en què eixim al carrer en senyal de festa per no haver de recordar cap dona ni criatura assassinada. Mentre, rebutjar qualsevol acte masclista no haruia de ser només un gest individual, sinó un compromís social que requereix la implicació de tota la societat, i que s’ha de desplegar en moltíssims àmbits, començant per l’educatiu. Una causa col·lectiva en la qual nosaltres, des d’Intersindical, com a sindicat feminista que som, treballarem i lluitarem sense descans texint vincles sempre que puguem i apostant per la unitat en contra del vertader enemic comú: el patriarcat. Més encara, quan malauradament assistim a una puixança global, i també a casa nostra, de la dreta i de la ultradreta filofeixista, alguns representants polítics de la qual neguen l’existència mateixa de la violència de gènere, així com s’oposen obertament a drets que, com el de l’avortament, tant ens han costat de guanyar.

Per tot açò, cal que el pròxim dissabte 25 de novembre, en el dia internacional contra l’eliminació de la violència contra les dones, inundem els carrers dels nostres pobles i ciutats per cridar juntes que ens volem vives i lliures. Perquè no ens cansarem de lluitar per la fi dels feminicidis i de qualsevol altra forma d’agressió i opressió per motiu de gènere. Perquè en aquesta causa ens hi va, ni més ni menys, que la vida.

Suscríbete para seguir leyendo