Campanes

Dissabte passat, a Algemesí, vora trenta colles campaneres s’aplegaren en la XXVI Trobada de Campaners Valencians; un any després que la UNESCO declarara el toc manual de campanes Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I arriba en un moment clau, perquè com afirma Joan Francesc Mira en Els treballs perduts: «Abans tota la ciutat vivia a toc de campana, hi havia un toc per obrir les portes de les torres i tot seguit un altre per començar la faena als obradors, i al vespre un toc per plegar i un per tancar la muralla... quan hi havia un incendi segons el toc sabies en quina parròquia era el foc, però ja només pel Corpus del Patriarca fan el volteig a mà variant els ritmes de cada campana». Però ara ja no es necessiten les campanes per a marcar les hores, perquè tots tenim rellotge; ni per als avisos, perquè tenim el WhatsApp de l’Ajuntament i només pareix que les campanes tinguen permís per a sonar els dies de festa major... i si no és massa tard, o massa prompte, que depén de a quina hora t’hages gitat. En un moment que el paisatge sonor dels nostres pobles està més marcat per les motos i els cotxes, el soroll de les obres i la música estrident dels desconsiderats, queixar-se perquè sonen les campanes és un senyal d’alerta roja. Una alerta roja de la convivència, perquè el toc de les campanes ha servit per a unir el poble davant de l’adversitat i també per a fer festa. La música de les campanes ha acompanyat els moments importants de la societat; són, les campanes, la banda sonora de les nostres vides. Estem en un moment estrany, les xarxes socials magnifiquen qualsevol cosa i són un altaveu per a gent amb poc de trellat i massa temps lliure. Sense tindre presente que «qui diu el que vol sent el que no vol», s’ofenen per tot i llevat de les coses que fan ells, la resta els destorba. La impaciència i la intolerància van de la mà. La tradició perviu perquè és capaç d’adaptar-se i la normativa està per a complir-se, però també la llei preveu proteccions especials en casos concrets i la normativa municipal ha de protegir els tocs de les campanes. Qui sap si, com deia sant Vicent, tenen la facultat d’expulsar els dimonis.