Gràcies

El meu amic Quique diu que soc una dona de “digestions emocionals lentes” i té tota la raó. Caldria afegir que també tinc molta lentitud per a prendre decisions perquè soc de punts sense retorn i, per això em done molt de temps per a prendre-les quan sé que poden ser importants.

S’arrimen les festes nadalenques i és ben cert que hi ha un fum de notícies que es podrien analitzar, disseccionar i traure milions de conclusions ben assenyades (o potser no) sobre l’actualitat. Puig ha dimitit com a diputat autonòmic, Mazón continua parlant d’un Nadal en Valencià, sense parlar quasi ni una sola paraula en la nostra llengua, Català a la seua “bola” i l’oposició fent el que pot, sap o vol.

I mentre a Palestina continuen caient les bombes i assassinant, si assassinant, criatures i dones prioritàriament per allò d’acabar amb el futur d’un poble.

Però també existeix una certesa i és el fet que diumenge serà la Nit de Nadal i dilluns dia de Nadal, amb tot el que això significa de preparatius i de càrrega mental, sobretot per a les mares de les famílies. Pensar menús, mentre la resta, entre les quals m’incloc, passem bastant del tema, bé perquè no ens agraden les festes o bé perquè ens dona igual tot. Fer pressupostos per anar a fer la compra. Fer aquesta compra mentre hi ha altres moltes persones als supermercats, guisar, tindre-ho tot a punt per a celebrar aquestes festes, fins i tot amb qui no ens agraden i voldríem passar d’elles.

Però ahí estan elles i, també és cert que cada vegada sembla que més ells, amb tot el que vol dir organitzar i viure unes festes nadalenques. I, enguany, i partint de la base de què no m’agraden gens aquestes festes, els vull agrair a totes aquestes dones, sobretot majors amb els seus mals físics i emocionals que siguen capaces d’oblidar-ho tot, de deixar-ho tot enrere per ajuntar a la família, com a excusa per a compartir un temps que no sempre tenim la resta. Però que elles tenen sempre. I el que encara és més important: Que el volen compartir.

És molt cert que al Nadal passen moltes coses i no totes agradables. Potser per això a molta gent no ens agraden. Però enguany i a conseqüència d’algunes coses viscudes als últims temps (d’ahí la forma d’arrancar aquest article) he pres consciència de la importància d’algunes coses. I no estic parlant del Nadal. Però si del que envolta al Nadal. La feina, l’esforç, la càrrega mental, la voluntat d’ajuntar i que sempre estiga tot bé i, sobretot, bo.

Segurament serà també que m’estic fent major. Però enguany hi ha hagut canvis emocionals que m’han empentat a transitar camins fins ara desconeguts i que en alguns moments m’han fet por. Camins pels quals no es quedarà a ningú menys que transitar-los. Així és la vida. I millor que siga així.

Si, parle de complir anys i de ser conscient que els complim. Sobretot d’aquesta consciència, la qual no sempre tenim, sobre qui i com ens acompanya a la vida i del valor que tenen aquestes persones.

Hui vull reconéixer, però sobretot donar les gràcies a totes les dones, mares o no, que fan possible que tinga’m un Nadal amb “certa” pau familiar. Pel seu esforç, per la seua dedicació, per la seua feina, pel seu temps i per la càrrega mental que comporta organitzar aquestes festes, fins i tot per incloure’ns a qui no creiem en elles. Gràcies de tot cor a totes!