Urnes i armes

Una perillosa combinació, com ja hem pogut comprovar tant a Brasil com als EE.UU., quan per part dels que no van guanyar a les urnes, perquè la gent no els va votar, ho van intentar guanyar a la força i amb les armes.

El panorama internacional no convida a l’optimisme amb una ultradreta guanyant posicions a tot el món. Amb les dues grans guerres que en aquest moment més problemes estan causant a l’acomodat mon occidental que, al mateix temps es permet mirar cap a un altre cantó, malgrat els “intensos esforços” perquè s’aturen els bombardejos a Gaza on ja s’han assassinat a més de vint mil persones. I el setanta per cent d’aquesta xifra són dones i menors.

I dic amb certa sorna el dels intensos esforços perquè, per molts viatges que puguen fer tant el Secretari d’Estat dels EE.UU. com l’Alt Representant de la Diplomàcia a Europa per aquella zona, el que està molt clar són els interessos armamentistes dels EE.UU. per afavorir a Israel que, amb un govern d’ultradreta i amb un Primer Ministre assetjat per la corrupció i sacsejar pel Tribunal Suprem que li ha tombat una llei que li donava encara més poders, veu en aquesta ocupació de la franja de Gaza una forma de fer-se valdre al món en un moment de molta feblesa interna.

Per una altra banda, la ultradreta de Hamás no deixarà les armes perquè deixen d’assassinar a la població palestina perquè juga amb l’avantatge dels ostatges israelians a qui no dubtarà en assassinar, en cas que l’ocupació siga definitiva i total.

Com veiem un escenari ben complicat i on sols un bon àrbitre que entenga de mediació i de justícia podria interactuar per aturar aquesta barbaritat humanitària a Gaza.

Per una altra banda tenim als dos bojos de l’Est d’Europa: Els dirigents d’Ucraïna i de Rússia. Tots dos assedegats i inflamats per la testosterona estan allargant el conflicte que, en realitat és de l’OTAN contra Rússia a qui tem per les seues aliances amb la Xina.

En aquest escenari no podem parlar de llibertat perquè tots dos dirigents formen part de la ultradreta europea i mundial que només busca “marcar territori”, per no fer servir altres expressions més grolleres i que segurament molta gent tinga al cap. Als dos països la democràcia no deixa de ser una quimera formal de cara a les institucions internacionals.

I, per si faltava alguna cosa, els atacs contra els vaixells al Mar Rojo, per part dels huties, armats i ensinistrats per l’Iran, etern enemic d’Israel, ve a complicar encara més l’escenari de la guerra entre Israel i Hamás. O al Líban, amb la influència directa també de l’Iran armant i ensinistrant als de la guerrilla armada més potent del país, la de hezbollah.

Com veiem, conflictes en països on la democràcia no deixa de ser una quimera, però on els interessos econòmics i no sempre confessables de les anomenades “democràcies occidentals” juguen un paper fonamental per al seu manteniment.

I mentre, la poca credibilitat que li quedava a l’ONU i a les seues agències va perdent-se cada dia un poc més per la poca o nul·la importància que tenen tant les seues resolucions, com el poc pes que han demostrat les democràcies occidentals enfront dels grans països que ostenten el dret de veto al Consell de Seguretat.

Moment dur on les armes parlen més que les urnes. I això no deixa de ser un perill imminent per a la pau mundial.

I, una vegada més les dones i les criatures s’emporten la pitjor part. És el futur que estan intentant assassinar els poderosos senyors de les guerres.