Fem memòria?

La gent que ja tenim una edat vam descobrir l’holocaust nazi ja una mica tard, en començar la democràcia perquè al sistema educatiu dissenyat pels governs feixistes del dictador parlaven només de les grans guerres però no del genocidi nazi.

Ara, millor dit, ja fa uns anys, assistim al genocidi palestí. En aquests dies concretament a Gaza, han estat assassinades més de vint-i-cinc mil persones en poc més de cent dies.

D’aquestes més de vint-i-cinc mil persones assassinades, perquè són això assassinats, més del cinquanta per cent són xiquetes i xiquets que no deuen res, però que són el futur i precisament per això, són assassinats per l’exèrcit d’Israel que no vol un futur per a Palestina. Senzillament vol el seu territori. Per això està cometent un nou genocidi.

Després de les criatures, el nombre d’assassinats és el de les dones, que són les que poden parir i, per tant, augmentar la població. Són assassinats quasi selectius per evitar el futur. I molt menys un futur que ara proposa l’anomenada “Comunitat internacional”, amb els dos Estats i de la qual Netanyahu no vol ni sentir-ne parlar. Quan més prop van estar d’aconseguir alguna cosa semblant als fonaments teòrics per a una pau justa i duradora va ser en l'any mil nou-cents noranta-tres, als pactes d’Oslo.

Com hem comprovat, allò va quedar en paper mullat i ara, i de nou, tot ha esclatat pels aires. I amb un primer ministre com Netanyahu que ho vol tot i, ja directament es nega, fins i tot a rebre als seus conciutadans familiars i amics dels més de cent ostatges que encara queden en mans de Hamás. Ho vol arrasar tot sense cap contemplació. Amb els seus tancs ho remourà tot per tal de quedar-se amb tot el territori. Primer Gaza. Després serà Cisjordània.

I mentre el conflicte, com si fora una taca d’oli va ampliant-se i, el que és pitjor, radicalitzant-se. I no podem oblidar que l’Iran té armament nuclear. I dona suport a a Hamás. I el Líban i el mar Rojo ja també implicats en el que comporta el conflicte a aquest mar per als negocis internacionals. I així, a poc a poc el conflicte s’escampa i pot tindre derivades complicades de resoldre.

També és cert que cada dia se sumen més països a la denúncia interposada per Sudàfrica per genocidi i això dona esperança. Com també ho és que el passat dia vint de gener van ser miler i milers de persones les que van eixir al carrer demanant que s’aturara ja l’ofensiva d’Israel contra Gaza.

I, com diu el títol d’aquest article, fem memòria, recordarem que des de la creació de l’Estat en mil nou-cents quaranta-huit, el conflicte estava servit perquè, ràpidament es va convertir en colonitzador i usurpador de les terres palestines i en un exemple d’incompliment permanent de totes les resolucions de l’ONU en contra de les ocupacions il·legals.

Com diu la meua amiga Laura, no podem confondre els governs amb els seus pobles i, al govern de dretes i ultradretes sionistes de Netanyahu li estan eixint no pocs elements interns que confronten les seues polítiques.

Començant, com he dit abans, pels familiars dels ostatges que encara queden en mans de Hamàs i continuant amb una societat que es nega a donar-li més poder del que ja té ara mateix i que, malgrat l’ofensiva, no està d’acord en com s’està actuant a Gaza.

Cal buscar solucions pactades de forma urgent i que l’enteniment silencie les bombes i les bales. El problema serà trobar gent capacitada per a fer-ho.

Si no es fa, ho acabarem pagant tot el món. No és un panorama gens optimista i ho sé. I crec que ho sabem totes i tots.