El bisbe Juan María Uriarte

El dissabte 17 de febrer va morir el bisbe Juan Maria Uriarte, emèrit de Sant Sebastià i home odiat per les dretes espanyoles, degut a la seua aposta pel diàleg per tal d’acabar amb ETA.

És per això que el 27 de gener de 2014 el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte va rebre el premi Sabino Arana, per “la seua contribució a la pau i a la reconciliació i per la seua defensa dels Drets Humans”. En l’acte de concessió del premi, el bisbe Uriarte va exigir de manera clara i rotunda la dissolució d’ETA i l’entrega de les armes per part de l’organització terrorista. Però també va demanar al govern de l’estat espanyol, la “dulcificació, l’adaptació i l’actualització de la política penitenciària”, per tal d’arribar a una convivència pacífica a Euskadi. El bisbe Uriarte demanava també a les víctimes d’ETA, “el gest difícil i dolorós de la generositat del perdó”.

Davant les mentides dels qui deien que Uriarte simpatitzava amb ETA, ja el 1980, en l’homilia que va fer en la festa del Corpus, Uriarte condemnà clarament el terrorisme. Uns anys després, durant la treva d’ETA, entre el 1998 i el 1999, Uriarte va ser mediador entre el govern d’Aznar (cal que ho recordem) i l’organització terrorista.

De nou, el 2015, altra vegada, el bisbe Uriarte va exigir la dissolució d’ETA, així com el lliurament de les armes, sense contrapartides i que la banda reconeguera el mal que havia fet, violant els Drets Humans.

Nascut a Fruniz el 1933, Uriarte va ser ordenat prevere el 1957. El 1976, el papa Pau VI va nomenar Juan María Uriarte, bisbe auxiliar de Bilbao, amb el bisbe Añoveros com a titular de la diòcesi. Posteriorment ho fou de Zamora i del 2000 al 2009 ho va ser de Donostia, on substituí el bisbe José Mª Setién.

Llicenciat en Teologia per la Universitat de Lovaina, el bisbe Uriarte va dedicar tota la seua vida a treballar per la pau, la reconciliació i els Drets Humans, individuals i col·lectius.

Atacat constantment per la dreta espanyola, pel seu nacionalisme (com si els cardenals Rouco o Cañizares no foren també nacionalistes), Uriarte ha estat un bisbe que sempre ha buscat l’entesa i el diàleg entre les parts enfrontades. Com Tarancon, Uriarte ha estat un autèntic pontífex, és a dir un home constructor de ponts, que ha apostat pel diàleg per tal d’acabar amb les enemistats i la violència.

Uriarte sempre ha segut un bisbe que ha cregut en el valor de la paraula, ja que és l’únic camí per a superar un conflicte bèl·lic com el que ha viscut Eskadi durant més de 50 anys. I això mai no ha estat entès per la dreta, que l’ha acusat de posar-se de part del món abertzale, oblidant les víctimes d’ETA, una cosa totalment falsa, ja que Uriarte sempre va ser contrari a la violència, vinguera d’on vinguera, reclamant tota la seua vida la fi d’ETA i també la violència de l’estat.

Uriarte ha estat un home de pau, obstinat en aconseguir un clima d’entesa per a un poble castigat per la violència etarra i també per la guerra bruta dels GAL. De fet, quan el 1998 el govern d’Aznar (i ara cal recordar-ho!) començà unes converses amb ETA, el bisbe Uriarte va estar sempre afavorint aquest procés de pau que, desgraciadament, no va arribar a bon port.

El bisbe Uriarte va creure sempre que la pau no s’aconseguiria mai amb la violència, a diferència del que defensava l’expresident del Tribunal Constitucional, Pascual Sala. Com recollia la premsa el 2016, el Sr. Sala afirmava a València, en l’homenatge a Manuel Broseta, que la violència legítima de l’estat de Dret, era com “uno de los pilares necesarios para defender nuestras libertades”.

És evident que la pau que va proposar sempre el bisbe Uriarte, era una pau basada en la justícia, el perdó i el diàleg. Mai en més violència!! Per això el guardó atorgat el 2014 al bisbe Uriarte, així com la seua defensa ferma dels Drets Humans, han fet que Uriarte haja segut un exemple per a tots els qui apostem per una societat més pacífica i alhora més lliure.

La seua vida ha estat un do de Déu per a l’Església i per a la societat basca. I la seua aposta pel diàleg i l’entesa, ha fet que puguem reconèixer les benaurances en el bisbe Uriarte. I per això ha estat feliç per haver treballat per la pau.