Perquè em dona la gana

I encara no han complit l'any...

Teresa Mollá Castells

Teresa Mollá Castells

Si, estic parlant dels flamants i nous governs de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de València, tots dos en mans del PP i del partit ultradretà i que estan fent el ridícul més enllà del nostre territori.

A l’Ajuntament de la capital, el “flamant” regidor de Devesa-Albufera i, com tots ells, negacionista del canvi climàtic, durant l'obertura de la Conferència Internacional de Conservació i Gestió d'Aiguamolls, no va tindre cap problema en negar l'existència del canvi climàtic que va titllar "de alarmismo climático o religión climática". De fet, el responsable municipal va assegurar que el problema de l'Albufera “no era el cambio climático” i que “este discurso de burbuja climàtica no había servido más que de señuelo ideológico y de derroche de dinero público”. I l’home es va quedar més ample que llarg, com diria la meua senyora mare. Cap problema.

Òbviament i després d'aquestes declaracions, alguns dels assistents van abandonar la sala en la qual es realitzava el cim ‘Aiguamolls davant el canvi climàtic’ dins de la Capitalitat Verda Europea que ostenta la capital enguany.

I quan l’oposició va demanar el seu cessament a l’alcaldessa, aquesta va respondre que “Som Capital Verd Europea, la postura sobre el canvi climàtic de l'Ajuntament de València està molt definida. El nostre compromís amb la sostenibilitat és indubtable i inqüestionable”. Doncs senyora Alcaldessa, sembla que li ho hauria d'explicar amb dibuixets al seu regidor i a tot el grup municipal del partit ultradretà perquè ho entenguen, perquè sembla que no hi estan d’acord ni amb les seues paraules ni amb el canvi climàtic, tot i estar patint-lo cada dia.

Si això és pel que fa a l’Ajuntament de València, a la Generalitat tampoc es queden enrere a l’hora de les disputes entre els dos partits del govern.

Recordem que el vicepresident del Consell, representant del partit ultradretà va convocar expressament a la premsa per a manifestar la seua disconformitat amb la iniciativa 'Orgull de Comunitat', impulsada pel Consell, perquè "en esta Comunidad no existe un problema de discriminación, inclusión o tolerancia" i no està disposat a "comprar la ideologia que la izquierda quiere imponernos". Com si les desigualtats originades per l’exclusió i discriminació no anaren amb ells ni les provocaren ells amb les seues actituds autoritàries i poc democràtiques. Mazón el va desautoritzar amb unes senzilles paraules com que es tractava d'una "opinión personal" de Barrera. Sense més. I ací va quedar la cosa. Sense més.

Això si, després van votar junts a les Corts en contra de la commemoració de l’any Estelles pel centenari del seu naixement. Com diria Rajoy al seu dia i portat a la terreta “muy valencianos y mucho valencianos” però sobre la defensa de la llengua i la cultura de la nostra terra res de res, com anem veient.

Mazón volia governar a qualsevol preu i per això va tindre tanta pressa en pactar amb ells i elles. Català va ser més prudent, però el que era evident era que els necessitava també. Doncs ací tenim els primers resultats. I no sols en forma de desavinences, també en intent de retalls de llibertats.

Fa mal veure’ls instal·lats en la intolerància i l’enyor del règim feixista i antidemocràtic, però al temps, aprofitant-se’n de les institucions democràtiques que tants d’esforços van necessitar per a la seua consolidació.

Unes institucions, les autonòmiques, que si pogueren, acabarien per abolir, però de les quals se n'estan servint per a escampar el seu discurs excloent i d’odi per a qui no pensa com ells.

La dreta que somriu, la que representen Mazón i Catalá, però apuntalats en una ultradreta que no somriu i que, si poguera, acabaria amb totes llibertats democràtiques en un tres i no res. Un complet emblanquinat del feixisme per part de la dreta que somriu. Una llàstima...