L'arxiu del Patriarca

La setmana passada vaig tindre el goig de visitar –juntament amb els estudiants del Màster en Investigació en Llengües i Literatures– l’arxiu del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València, popularment conegut com el Patriarca, ja que va ser fundat per l’arquebisbe Joan de Ribera (1532-1611). I, per a major satisfacció, la inspecció tingué lloc de la mà d’una de les persones que millor coneix l’espai: mossén Miquel Navarro Sorní, especialista en els Borja i en història eclesiàstica valenciana.

L’arxiu del Patriarca amaga un autèntic tresor bibliogràfic. Així ho evidenciaven les cares de sorpresa dels estudiants en contemplar les sales que alberguen el fons de protocols, un dels més importants d’Europa, ja que aplega quasi 30.000 volums dels segles XIV al XIX pertanyents a vora 2.500 notaris. Desenes i desenes de prestatgeries que, des del terra fins al sostre, s’alineen farcides de lligalls amb contractes, testaments, minutaris i d’altres expedients jurídics.

L’artífex de tan magne recull protocol·lari fou el col·legial i teòleg Marià Tortosa Tudela (1757-1826), que en 1803 es llançà a l’àrdua tasca de recopilar-los, comprar-los i salvar-los d’una destrucció segura. A més, mossén Navarro també ens explicà que el Patriarca posseeix d’altres joies bibliogràfiques, com la biblioteca personal de Joan de Ribera, l’arxiu de l’erudit il·lustrat Gregori Maians i Siscar (1699-1781), el fons de Pasqual Boronat i Barrachina (1866-1908) –que acostumava a signar el seus treballs històrics amb el pseudònim «L. d’Ontalvilla»– i una notable col·lecció de música polifònica amb partitures del segle XVI fins al present. I, encara, ens ensenyà el que podríem qualificar com el llibre més antic del Col·legi, ja que té més de 3.000 anys: un fragment d’argila petrificada amb marques d’escriptura cuneïforme babilònica.

Desconegut per a la major part dels valencians, l’arxiu del Patriarca conserva un dels fons documentals més interessants i eloqüents de la nostra història: és una joia de valor incalculable. Ara tot aquell material es troba en procés de digitalització, circumstància que, sens dubte, en facilitarà la consulta. Per cert, en contrast amb la manca d’interés que la nostra societat concedeix a aquest tipus d’arxius, l’entitat privada internacional que n’ha assumit el cost econòmic –les institucions valencianes tenen d’altres prioritats...– és ben conscient del patrimoni que s’hi custodia, i de com d’important pot resultar per al seu futur.