Mocadors als semàfors

Mentre Lamine Yamal enfilava el camí cap al vestidor amb un baló al peu tot fent piruetes després de realitzar el l’escalfament abans de començar el partit contra el París Saint Germain, un comentarista televisiu amollava en directe: «Si no li va bé, acaba en un semàfor». La frase pretenia fer broma sobre un dels futbolistes més en forma del Barça i una de les figures que ha irromput amb més força enguany a la lliga, amb sols setze anys. Les paraules les pronunciava el comentarista Germán Burgos, ex porter de l’Atlètic de Madrid i actual entrenador de futbol, mentre la resta de periodistes i presents al plató reia la ‘broma’. De seguida, però, el que volia ser un comentari graciós va mamprendre el camí contrari i va irrompre amb una embranzida important a totes les xarxes socials. La gravetat dels fets va arribar fins el punt que després d’acabat el partit, l’enviat especial del canal televisiu va avançar que els jugadors del Barça i del PSG no farien cap tipus de declaració eixe dia per les paraules tan desagradables que havia etzibat unes hores abans Burgos sobre Lamine Yamal. Els jugadors parisencs havien pres eixa decisió en solidaritat amb els seus companys del Barça. Al plató, la presentadora va disculpar les paraules de Burgos qui, al moment, també va lamentar allò que havia pronunciat en la prèvia del partit. El que hauria d’haver estat un triomf important del Barça a París com a tema principal s’havia difuminat en benefici de les paraules tan desafortunades. Alhora, els espectadors s’havien vist privats de les declaracions dels futbolistes i de l’entrenador mentre els comentaristes i periodistes havien d’improvisar després del succés.

Tot i que Germán Burgos s’havia disculpat per les seues paraules, els fets no fan sinó continuar omplint la pica dels despropòsits que als darrers temps volten al món del futbol pel racisme i xenofòbia que pateixen determinats futbolistes. Lamine Yamal va nàixer a Esplugues de Llobregat, de pare marroquí i mare equato-guineana. El que més sorprèn és que siga, precisament, una persona lligada al món del futbol que ha conviscut amb tants companys de procedència diversa i haja entrenat jugadors de tantes nacionalistes i color de pell qui fera eixes declaracions. Caldria preguntar-se si Germán Burgos hauria dit el mateix si en comptes de Lamine, negre de pell i amb el pèl enrotllat, s’haguera tractat d’un altre jugador del Barça, Frenkie De Yong, de cabells rosos, o de Pedri, nascut a les Illes Canàries. Em fa l’efecte que en eixe cas, no hauria fet cap tipus de comentari sobre el futur del futbolista i la possibilitat que si no triomfa a l’esport sempre li pot quedar la venda de mocadors al semàfors, una de les imatges típiques a les ciutats. Passen els anys però sembla que continuen els mateixos estereotips i clixés en determinades contrades i situacions. Persones marginades, drogoaddictes i gent sense futur o persones negres són els únics que poden vendre mocadors als semàfors. Arribar a eixe punt no és, nogensmenys, l’objectiu que eixes persones poden tindre a la vida. Situacions molt dolentes i circumstàncies d’allò més esgarrifoses poden explicar eixe final.

Si es vol eliminar la violència, el racisme o la discriminació al món del futbol o de l’esport, primer hauríem d’erradicar eixes actituds de la nostra societat, del nostre dia a dia. I, especialment, als mitjans de comunicació, el mirall per a moltes persones. Molt a sovint, es continuen tolerant formes de fer inacceptables en una societat democràtica, plural i diversa. Germán Burgos, també, podria haver parlat del futur de Lamine venent roba pel carrer, amb una bossa enorme com fan els africans, un altre del clixés molt estesos socialment. Alguna volta han escoltat que mentre venen roba o tot tipus de coses en una manta de qualsevol passeig marítim no roben? Segurament, unes quantes. Malauradament, encara s’identifiquen determinades feines o maneres de guanyar-se la vida amb la pell de les persones o la seua procedència.