Benvinguts al segle XXI

Bilbao transformarà la plaça de bous en biblioteca i centre esportiu i cultural. No és una primícia perquè a Eibar hi ha pistes esportives on abans hi havia bous i arena; però la notícia il·lustra els nous temps. Les places de bous com escenari d’animals que són morts després d’un penosa agonia tenen els dies contats. No serà hui ni demà perquè els tauròfils oposen la resistència d’un bou Miura, però els festejos taurins tancaran la botiga en el costumari espanyol. Que no li busquen cantonades al cercle de la tradició cultural. «Si els bous són cultura, el canibalisme és gastronomia», va dir algú que ara no recorde. Quantíssimes tradicions destinades a durar de per vida porten data de caducitat!

És hora que les places de bou valencianes posen les barbes a remullar. Ja sé que dir això en una autonomia que té un ex-torero com a conseller de Cultura conté certa dosi de provocació. Però no és eixe el meu ànim, sinó contribuir al debat. A més de la crueltat d’aquest espectacle medieval definit emfàticament com l’art de matar, la tauromàquia sobreviu gràcies a les subvencions públiques, sofrint una crisi brutal a causa del rebuig social que fa reduir l’assistència. Places de bous com la d’Alacant, València i altres s’han de repensar com a contenidors socioculturals i espais comunitaris de referència.

Aquestes reflexions no són originals, ja que les comparteix molta gent. Com en tota innovació, cal respectar la singularitat patrimonial del monument, però amb finalitats diferents a les que van motivar el seu naixement. Hi ha també la possibilitat de captar inversions privades si la remodelació inclou espais comercials i establiments d’allotjament. O fins i tot adoptar en algun cas opcions més radicals, com la de plaça de Viana do Castelo (Portugal) que fou demolida i allò que era la «plaça de la mort» esdevingué la «plaça de la vida». No sé quantes estacions li queden encara al viacrucis, però propostes com la de Bilbao demostren que hem aterrat en el segle XXI. Per fi.