El terme "resiliència" és una adaptació de l´anglés "resilience", que es va crear per via culta a partir del participi del verb llatí "resilire", que vol dir 'rebotar'. En l'àmbit de l'enginyeria, que és on començà a utilitzar-se, la paraula "resiliència" s'usa per a referir-se a la capacitat d'un material per a recuperar la seua forma original després de ser deformat, com per exemple un arc que es tensa per a llançar una fletxa; fent un salt semàntic, el terme passà a utilitzar-se en el terreny de l'ecologia per a indicar la capacitat d'un ecosistema per a restablir l'estat originari després d'una greu pertorbació, com ara un incendi, i finalment el concepte s'ha traslladat també a la psicologia, per a mesurar la capacitat d'un individu per a afrontar una vivència traumàtica, com la mort d'una persona estimada, i recuperar l'equilibri emocional.
