La paraula «guardó» prové del germànic «widarlon», que era un mot compost de «widar», que significava 'enfront de', i «lon», equivalent a 'pagament', 'agraïment', possiblement alterada per influència de la forma llatina «donum», 'do, donatiu'. El rei Jaume I en deixa constància en la seua «Crònica»: «que tot lo món diga que bon guardó vos havem retut per lo servici que·ns havets feyt». La forma «galardó» també apareix usada en valencià des de finals del segle XVI i és arreplegada fins i tot pel diccionari d'Escrig. La variant clàssica «guardó» és recuperada literàriament durant el segle XX amb el valor de 'premi o recompensa obtinguda pels mèrits o pels servicis prestats a alguna causa'. Derivats de la mateixa arrel, en castellà tenim la forma «galardón», que antigament presentava també la forma «gualardón»; en anglés, «guerdon», i en portugués, «galardão».
