L'adjectiu «pudent», derivat de la forma llatina «putente», està relacionat semànticament amb el substantiu «pudor» i el verb «pudir». S'usa per a indicar que alguna cosa fa mala olor, i així és pot dir, per exemple, que «el peix està pudent».
Però, a més d'este sentit bàsic, l'adjectiu «pudent» ha adquirit també un valor figurat que transcendix les sensacions purament olfactives i es projecta sobre el caràcter de les persones, fent referència a un comportament brusc, que es manifesta en un to aspre i amb exigències als altres que es consideres exagerades.
D'altra banda, com a característica peculiar del valencià, cal remarcar també que este adjectiu presenta moció de gènere: «pudent» en masculí («un home pudent») i «pudenta» en femení («una dona pudenta»).
Més informació...
