L'adjectiu «fonedís» és un derivat del verb «fondre», que significa 'convertir un producte sòlid en líquid per l'acció de la calor'. Paral·lelament al significat del verb, l'adjectiu «fonedís» s'usava inicialment per a referir-se als metalls que es podien fondre amb una relativa facilitat; però actualment se sol aplicar més prompte a productes alimentaris, com ara el formatge, per a indicar que es desfan fàcilment quan són calfats.
Amb tot, l'ús més habitual d'esta paraula és formant part de la locució «fer-se fonedís», expressió de caràcter literari que equival a 'desaparéixer d'un lloc, esfumar-se'. Així és com la utilitza, per exemple, l'escriptora beterana Raquel Ricart en la seua novel·la «Les ratlles de la vida» (Premi Andròmina de Narrativa 2010): «el perill es feia fonedís juntament amb els pantalons llargs».
