La paraula «milhòmens» és de factura recent. Es creà a començaments del segle XX com una composició de «mil» i «hòmens», plural de «home». El numeral «mil» ha resultat molt productiu per a crear noves paraules que transmeten una idea genèrica de gran quantitat d'alguna cosa: «milpeus», «milpunts», «milratlles»... Però, en el cas concret de «milhòmens», la forma prefixada «mil» no aporta unes connotacions quantitatives, sinó que apunta irònicament a unes pretensions que no es corresponen amb la realitat. Un «milhòmens» és, efectivament, un jovenet que aspira a fer coses pròpies d'un adult. També es diu «milhòmens» per a referir-se a algú que vol aparentar que està preparat per a fer certes coses que els altres, els que el qualifiquen burlescament de «milhòmens», creuen que no té la capacitat suficient per a poder fer-les com cal. Amb un relat que té precisament este títol, «Milhòmens», Quelo Romero, un jove escriptor valencià, acaba de guanyar el II Festival Xàbia Negra.
