La paraula «túnel» prové de l'anglés «tunnel», manllevada al francés antic «tonel», que significava 'tonell, bota'. Per analogia amb la forma d'este recipient, la paraula s'aplicà a les galeries subterrànies que excavaven certs animals, com el talpó o el conill; després, per similitud amb estes galeries, passà a usar-se amb valor antonomàstic per a referir-se a un pas subterrani que es construí a Londres entre 1825 i 1843 per a travessar per baix el riu Tàmesi. A partir del nom donat a esta monumental obra d'enginyeria, de 396 metres de llarg, la paraula «túnel» s'estengué ràpidament a la resta de llengües per a referir-se a qualsevol pas subterrani obert artificialment per a salvar un obstacle en una via de comunicació.
En sentit figurat, la paraula «túnel» sovint s'utilitza també fent referència a una situació penosa, sobretot quan es vol insinuar l'existència d'una eixida esperançadora. Eixe és el cas de l'expressió «veure la llum al final del túnel».
