Franz Kafka fou un escriptor jueu d'origen txec de llengua alemanya. En 1883, Praga, la ciutat en què va nàixer, formava part de l'Imperi austrohongarés, i l'alemany era la llengua pròpia d'una part de la població. Morí jove, als quaranta anys, de tuberculosi, i tingué una vida enormement desassossegada. Amb son pare, de caràcter autoritari, tingué forts enfrontaments, que reflectí en el llibre «Carta al pare»; Les seues relacions amb l'escriptora Milena Jesenská, recopilades en el llibre «Cartes a Milena», foren igualment apassionades i tortuoses.
Tot este conjunt de circumstàncies li provocaren una angoixa vital, que reflectí en les seues obres literàries («La metamorfosi», «El procés», «El castell»), on descriu un món complex que escapa de qualsevol lògica racional.
L'adjectiu «kafkià», format a partir del seu cognom, que en txec significa «graula» ('pardal de la família dels còrvids'), ha passat al llenguatge comú per a descriure situacions en què certes accions quotidianes, aparentment simples, es compliquen absurdament fins a resultar del tot incomprensibles.
