Amb la paraula «badall» fem referència a un gest característic de tots els mamífers que consistix a separar les mandíbules, estirant els músculs facials i fent una llarga inspiració bucal, seguida d'una expiració també profunda i prolongada. Solem badallar quan tenim fam o son. Però este moviment espasmòdic, sovint considerat de mala educació, és una forma natural de reactivar el nostre cervell. El badall funciona com un sistema de ventilació que introduïx una gran quantitat d'aire fred que fa disminuir la temperatura de la sang que circula per la cavitat buconasal.
La paraula «badall» prové del llatí «bataculum», que ja tenia el mateix significat, si bé és probable que haja quedat interferida per «badar», 'obrir', i de fet este mot també s'usa per a referir-se a una fissura llarga i estreta, com la que es produïx en un cànter quan es bada; i també, encara que més habitualment en la forma de diminutiu «badallet», per a fer referència a l'espai que queda entre la fulla d'una porta o una finestra entreoberta i el marc.
