El «safrà» és una planta herbàcia, coneguda en la taxonomia científica com a «Crocus sativus», de flors grans, amb sis tèpals i tres estigmes, que, una vegada dessecats, constituïxen una espècia molt estimada com a condiment. En la gastronomia valenciana, s'usa sobretot en arrossos i fideus per a donar-los color i aroma. Però antigament era una espècia usada en molts altres guisos, tal com queda reflectit en el «Llibre de Sent Soví», un dels receptaris més famosos de la cuina medieval.
La paraula «safrà» prové de l'àrab «za'farân», encara que probablement el terme prové del persa, format per la unió de les paraules «zar», que significa 'or', i «par», que vol dir 'ploma' o 'estigma'. El safrà és conegut i usat per moltes cultures orientals, que no sols l'utilitzen com a condiment culinari sinó també com a perfum personal i ambientador, així com també per a tenyir teixits.
