Amb la paraula «cansalada», pronunciada generalment [kansalá], elidint la «d» intervocàlica de l’última síl·laba, es fa referència a la 'part grassa del porc, situada entre la pell i la carn’. El vocable «cansalada» és el resultat de fondre els mots «carn» i «salada». I així és, de fet, com apareix en una ordenança del 16 de febrer de 1336 de la ciutat de València: «que nengun carnicer no gos ['gose, intente’] comprar en lo dijous o altre dia que·s tinga mercat carnsalada tro ['entre’] la ora de nona sia passada».
Esta paraula ha passat a formar part d’algunes expressions molt típiques del valencià, sense correlat amb cap modisme d’altres llengües, com ara «estar més fart que Mahoma de la cansalada», que s’usa per a expressar la fartera que algú sent per alguna cosa, sobretot per la reiteració amb què s’ha hagut de fer, amb una al·lusió irònica a la prohibició dels musulmans de menjar carn de porc.
