El desig de preservar la memòria dels morts és una tradició molt arrelada en totes les cultures des de temps remots. Eixe mateix desig ha fet que la separació entre la vida i la mort queda diluïda en moltes creences religioses, a on la mort és considerada la via d'accés a una altra vida. I, amb la voluntat de fer més còmode el repòs durant este trànsit, sovint s'han construït grans monuments per a prínceps, reis i persones il·lustres.
La paraula «mausoleu» n'és una mostra. Prové del llatí «Mausoleum», i este del grec «Mausoleion», que literalment significava el 'sepulcre de Mausol', nom del sàtrapa de l'Imperi persa que governava la regió de Cària durant el segle IV abans de Crist. Este monument, de 140 peus d'alçària, fou manat construir per Artemísia a Halicarnàs (antiga ciutat de l'Àsia Menor) per a enaltir la memòria del seu marit i, alhora, germanastre. Però la construcció de magnífics monuments funeraris ha sigut una pràctica general per tot arreu al llarg del temps. Un dels mausoleus més famosos és el Taj Mahal, en la ciutat índia d'Agra, considerat una de les set meravelles del món.
