Si la borrasca anomenada «Filomena» ens deixà fred i neu, esta última, que ha sigut batejada amb el nom de «Ignacio», ens ha deixat vent. El «vent» és un corrent d'aire a gran escala produït per causes naturals en l'atmosfera terrestre, que generalment es desplaça paral·lelament a la superfície de la terra; però també pot tindre un moviment vertical, i en eixe cas parlem de «remolins», de «trombes», de «mànegues» o de «tornados», segons siga la seua intensitat. Este fenomen meteorològic està originat per diferències de pressió o de temperatura de les diverses àrees de la superfície terrestre, o entre les diverses capes de l'atmosfera, i la inèrcia derivada de la força centrífuga produïda pel moviment de rotació de la Terra.
La paraula «vent» prové del llatí «ventus», però les seues arrels són molt més remotes; la seua analogia amb la forma anglogermànica «wind» apunta a un origen comú. El vent, dins d'un ecosistema global, actua dispersant les llavors de les plantes, així com també les poblacions d'insectes voladors; d'eixa manera es facilita la seua supervivència.
Els humans també hem utilitzat el vent com a energia motriu per a desplaçar-nos, sobretot a través dels mars. «Veles e vents han mos desigs complir, fahent camins duptosos per la mar», escrivia Ausiàs March. Però, a més, també hem recorregut al «vent» per a expressar metafòricament la sensació de llibertat. La cançó «Al vent», de Raimon, n'és un clar exponent. I tots, quan volem deixar de mantindre ocult un secret i ens sentim tocats per la vareta de Cal·líope (la musa de l'eloqüència i la poesia), diem que anem a proclamar-lo als quatre vents.
