Els gentilicis són paraules que al·ludixen a l'origen de cada persona. Establixen un vincle indeleble entre la gent i el lloc en què han nascut, que va més enllà de la pura anècdota circumstancial. Algú pot passar molt de temps en certs llocs, i assimilar els seus costums i fins i tot la seua llengua; però, en última instància, és el lloc a on ha nascut el tret fonamental que marca la pròpia identitat. Els lligams amb la terra d'origen perduren com un sentiment tel·lúric, que es traduïx en el gentilici que ens identifica davant dels altres.
Els sahrauins, en concret, són els habitants autòctons del Sàhara Occidental. La seua història és llarga, si bé la tradició transhumant dels seus pobladors ha fet que quede diluïda. Des de finals del segle XIX fins a 1976 fou una colònia espanyola. Actualment, una gran part del territori està ocupat pel Marroc, si bé el Front Polisario rebutja esta ocupació marroquina i reivindica per a este territori la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica.
Cal evitar confondre «saharuí» amb «saharià». Les dos paraules deriven del Sàhara, forma que prové de l'àrab «ṣaḥrā», i que significa 'desert', però tenen un abast diferent.
