Luis de la Vega arriba per a trencar jerarquies

Té 20 anys i estudia tercer de Psicologia. Juga a pilota des de molt xiquet, sempre de la mà de son pare, enamorat del frontó. Ha compaginat les modalitats del joc a l'aire i de totes ha aprés. És un xaval independent, amb criteri, és a dir, amb ganes de conéixer la veritat, si ens atenim al sentit etimològic de la paraula. Es coneix la veritat en les escoles? Perquè si les escoles, que sempre seran sempre necessàries, transmeten el que ja se sap, com va a descobrir-se la veritat sense descobrir? Pense que De la Vega explora molt més enllà del que ja se sap, del que ha aprés en les escoles i de allò que te de genètic.

Als quinze anys, en una d'eixes competicions de promoció que organitza la Federació es va presentar en el Trinquet de Pelayo - eixe és el seu nom de pila, la seua marca i la seua essència popular, com Old Traford és Old Trafor en anglés i en espanyol- dic que es va presentar en Pelayo, es va posar al dau i en el primer rest amb l'esquerra a l'aire va llançar la pilota a la galeria frontal. Ho va fer amb quinze anys. Feu una d'eixes jugades que marquen el destí d'un xaval. Als 20 anys acaba de proclamar-se, junt amb Carlos de Massalfassar, delícia entre les delícies, campió del torneig de parelles de frontó que patrocina la Diputació.

Un pot ser campió però quan un ho és després d'una exhibició com la que ahir va realitzar Luis de la Vega; quan el fa enlluernant en cada colp, amb la dos mans, en qualsevol posició, amb una poderosa pegada; quan un estudiant de psicologia resol amb sorprenent facilitat un problema de geometria diferencial per a desconcertar als seus rivals fins a avorrir-los, no estem davant d'un campió, estem davant d'una futura llegenda. No és fàcil predir el futur. Podem intuir-ho, podem aguaitar l'horitzó basant-se en les causes i els seus efectes. Fa cinc anys li vam veure la jugada de Pelayo, quan en més de mig segle no l'havíem vist ni a les més grans figures. Aquella causa ha produït efecte en un jugador dret i fet, amb personalitat, que dignifica l'aire del frontó. Ni un mal gest, ni una mala paraula, sempre animant, sense concessions que humilien el rival. Si ahir va derrotar un fenomenal Genovés II amb la facilitat amb què ho va fer (41-15) segur estic que els primers espases de l'Escala i Corda miraran amb lupa el seu debut en l'Individual, on apareix amagat per a omplir el quadre perquè els caps de sèrie entrenen fins a aconseguir els seus objectius.

Endevinar el futur ha de ser cosa de déus. Ni tan sols els profetes ho feien. No hi ha bola de vidre, ni cartes capaços de saber el que pot passar demà. Però si les causes produïxen efectes, i això està comprovat científicament, podem afirmar que De la Vega té totes les condicions necessàries per a trencar tota jerarquia que es pose en el seu camí. Només és qüestió de temps, potser curt, per a assistir a una verdadera revolució en el joc de pilota.

Quant a la partida, per si algú no s'ha enterat, final del Trofeu Diputació a Almussafes. Ple de gom a gom. Victòria de De la Vega i Carlos sobre Genovés II i Adrián de Museros per 41 a 15. Tots ho van fer bé. Els vencedors ho van brodar. Es va homenatjar a Jose Ventura i es descobrí la placa que bateja el frontó amb el seu nom. Va assistir el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la diputada Isabel Garcia, alcaldes, president de la Federació i vicepresident de la Fundació.