CAICA D’EINES

Barranc de la Maimona

Toni Mollà

Toni Mollà

La Colla Senderista de Meliana té vora 10 anys d’existència. Prepara anualment programes d’excursions de dalt a baix del País Valencià, adequadament classificades segons la dificultat que els membres més savis -els Molt Honorables, jubilats en forma i en edat de merèixer- han testat durant la setmana anterior. El seu veredicte és tan inapel·lable com contrastada la seua saviesa col·lectiva. Els senderistes de tropa només hem de fer-los cas i seguir-los com qui va darrere de la Custòdia en la processó.

Diumenge passat, 26 de març, puntuals com un rellotge de sol, la Colla havia quedat per a fer el recorregut programat d’El curs alt de la Maimona, a la comarca de l’Alt Millars. Segons les previsions, havíem d’eixir caminant de Villanueva de Viver a primera hora, passar per l’Ermita de Sant Martín, on havíem d’esmorzar, entrar en acabant al Barranc de la Maimona, continuar xano-xano fins a la Font de les Magraneres i, en una ruta circular perfectament dissenyada, girar cua cap al mateix punt d’eixida, on ens esperava la taula parada. Quatre hores bones de ruta de muntanya, dificultat mitjana, amb un desnivell positiu de 350 metres i un de negatiu també de 350. Però dijous, tres dies abans de l’excursió senderista, just en aquella zona que havíem de xafar diumenge, es va declarar un incendi finalment devastador. La Colla, a poc a poc, ha esdevingut una universitat popular en què el senderista més o menys urbanita aprèn per immersió el nom de les plantes, els arbusts i els arbres, dels ocells que ens vigilen des de l’aire i de tots els fenòmens de la geografia física. Amb els anys, he aprés, pas a pas, a descobrir-hi matisos impensats gràcies als companys que han enriquit la meua mirada massa plana i curta. Alguns expressen la seua saviesa amb categories estètiques sobre l’orografia del territori, els fenòmens metereològics o la densitat de la massa vegetal -de tots els colors del bosc, segons el cicle natural de les estacions. Uns altres companys, per contra, miren la natura i el territori amb ulls més aviat productius: com un espai de vida animal i vegetal que, dins d’un cicle ecològic que ara en diuen circular, dona jornal i vida a la població que la treballa. Al capdavall, dues mirades decididament complementàries.

Però la sequera del bosc, el raig d’aigua cada dia més escàs de les fonts, la falta de neteja de la muntanya o la fusta escampada pels barrancs a causa de les nevades és tema de conversa recorrent a la Colla. El foc, en aquest context, hi esdevé el mal absolut. Per això, els habitants del bosc i els bombers son els nostres herois.