L’experiència de Martin Amis

L’escriptor Martin Amis va faltar fa uns dies a Florida, als Estats Units. Fa anys que el tinc en lleixa d’honor, llom per llom amb tot el british dream team que l’editor Jorge Herralde —una mena de Txiki Begiristain de les lletres— va fitxar per a la seua editorial: Julian Barnes, Kazuo Ishiguro, Salman Rushdie i el mateix Martin Amis en la zona de creació del patró literari més rellevant de les darreres dècades.

No soc estudiós de la literatura, només un lector desordenat, sovint caòtic. Els meus gustos van per temporades i segons troballes atzaroses. Però, des de la meua subjectivitat, la prosa de Martin Amis és la més rotunda del panorama conegut per mi. Una prosa directa i crua, sense pirotècnia ni greix fet de recursos estètics. No apta per a benpensants ni partidaris de la literatura de cotó-en-pèl d’aquells que confonen l’estètica amb la ideologia. Amis ha estat un escriptor fort, també un persistent enfant terrible, que escrivia sempre amb els budells, que és la manera d’escriure més difícil.

Dinero, La información o Koba el temible són obres de la seua creació diguem-ne de ficció. Tanmateix, em sembla que el vaig descobrir amb Experiència, un lliurament de l’any 2000 de caire memorialístic: prosa de no-ficció, que ha rematat, com una mena de testament, amb Des de dins. Fascinants retalls d’escriptura a raig, fora de les convencions. No sé tampoc amb certesa com en vaig tenir la primera notícia. Potser per alguna referència del seu amic Ian McEvan, del qual jo venerava Expiació, un llibre commovedor com pocs. Pense, de fet, que McEvan —autor també de la fascinant Operació Caramel— va ser el vincle que em va fer soci d’aquell equip. També pot ser que descobrira Amis gràcies a Saul Below, l’autor del grandíssim Ravelstein. Però pot ser, ves a saber, que descobrira Bellow gràcies a Amis. O als heterodoxos i higiènics assajos de Christopher Hitchens, el qual, coses de l’atzar, va faltar de la mateixa malaltia que el seu còmplice Martin Amis.

La memòria, com la literatura d’Amis, està feta de records i d’oblits. En tot cas, la seua literatura i la de la seua colla em ficaren en un laberint del qual no sé eixir. Un grup sempre atent al detall descriptiu però també al batec dels temps moderns tant si fan ficció com si no. «La veritat és en la ficció», va escriure Amis en Experiència, un llibre de no-ficció. Siga com vulga, amb ell desapareix un escriptor que feia literatura com ningú d’un dolor de queixal, de l’entorn familiar o de la situació política del món, sense miraments. Una habilitat reservada a membres d’un dream team.

Suscríbete para seguir leyendo