Dimarts passat, dia 10 de juliol, va morir a l'edat de 96 anys el carcaixentí Juan Climent Mollá, persona molt important en el món cooperativista de la Comunitat Valenciana. Vam lamentar, amb profund dolor, la seua pèrdua i oferim als seus fills i resta de familiars el nostre més sincer condol.
Empleat de la Cooperativa Agrícola de Sant Josep, va ocupar en diverses èpoques els càrrecs de secretari i director gerent de la Caixa Rural Provincial de València, secretari del Consell Rector de la Unió Territorial de Cooperatives del Camp de València, secretari del Consell Rector i director general de la Caixa Rural de Carcaixent, secretari del Consell Rector i gerent de la Cooperativa Agrícola de Sant Josep de Carcaixent i gerent de FRUCAR, secció hortofructícola de la Cooperativa Agrícola de Sant Josep de Carcaixent; vocal dels consells de vigilància de les unions territorials de Consum i de la del Camp de València. Van ser uns anys d'interminables reunions amb les altres caixes provincials i organismes oficials, entre els quals destaca haver aconseguit per a la nostra Ciutat la ubicació del centre regional del Servei d'Extensió Agrària.Sent alcalde Juan Bautista Vernich Garrigues, va ser regidor de l'Ajuntament de Carcaixent (1964-1967) i (1967-1971) pel Terç de Corporacions, fent-se càrrec de les delegacions de Cementeri i de la de Parcs i Jardins; època en què es van traslladar les restes mortals de l'antic cementeri al nou, per a instal·lar en els seus terrenys una extensió de l'Institut José María Parra d'Alzira (hui Institut Arabista Ribera). Membre de la Comissió Municipal de Fira i Festes, creada per Rafael Pepiol Hernández, entre les iniciatives de la qual es trobaven les celebracions del tradicional acte de la Troballa de la Mare de Déu, el concurs de paelles en la Barraca d'Aigües Vives i el nomenament de la Reina de les Festes i la seua cort d'honor.
En 1950 va contraure matrimoni amb Isabel Sánchez Pons i foren pares de María Luisa, Juan, Isabel i María José. Amb la jubilació l'any 1988, després de 43 anys ininterromputs de treball, es va interessar particularment per tot allò relacionat amb el Marquesat de la Calçada i de Montortal i la genealogia carcaixentina, motiu pel qual es va fer assidu investigador de l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, de l'Arxiu del Regne de València, de l'Arxiu de la Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva i de l'Arxiu Històric de la Parròquia de l'Assumpció de Carcaixent.
Als seus esforços i entrega es deu la nova instal·lació dels fons documentals en el lloc primitiu, la completa restauració de les sales que es portà a cap en 1996, en què també va col·laborar l'actual director de l'Arxiu del Regne de València, Paco Torres;obres que van comptar amb l'ajuda econòmica de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament de Carcaixent. En 2004 va ser nomenat arxiver de la Parròquia de l'Assumpció, càrrec que ocupà fins al 2011, en què va ser objecte d'un emotiu acte d'homenatge que tinguélloc en acabarla missa solemne de la diada de la Mare de Déu d'Aigües Vives, en presència del bisbe auxiliar Esteban Escudero.
Catòlic compromés amb l'Església, va formar part molt activa en l'Acció Catòlica i de la Gran Associació de la Mare de Déu d'Aigües Vives. Amb el canvi de la legislació espanyola, va dur a terme la regularització de la propietat de tots els edificis religiosos de Carcaixent i del Camp de l'Olivera de la Mare de Déu en la Barraca d'Aigües Vives. També, va ser membre del Consell Pastoral i Econòmic de la Parròquia de l'Assumpció. Va gestionar, sense cap cost econòmic per a les parròquies de Carcaixent, el cobrament de les indemnitzacions de la Pantanà de Tous de l'any 1982, i va ser també un col·laborador incansable en les campanyes de Mans Unides. Va col·laborar literàriament en el programa de festes locals. Fotògraf amateur, és autor d'una extensa col·lecció de fotografies sobre assumptes familiars i esdeveniments importants de la nostra ciutat. Va ser un apassionat del col·leccionisme, sobretot de la filatèlia i les postals, entre les quals destaquem la col·lecció dedicada al papa sant Joan Pau II i a la Mare de Déu, en les seues diverses advocacions, amb els mata-segells dels més cèlebres santuaris marians del món.
L'any 2000, va ser nomenat membre de la Junta de Patrons de l'Asil de la Mare de Déu dels Desemparats (Fundació Amàlia Bosarte).
Davant del deplorable estat en què es trobava l'organització administrativa de la Institució, realitza una bona gestió, digna del major encomi. Va romandre en el càrrec fins a l'any 2006, en què va presentar la seua renúncia al càrrec per motius de salut (baixa visió per degeneració de màcula). Servisca este escrit per a recordar-lo i, al mateix temps, agrair-li públicament tot el que va fer en favor dels llauradors i de la Comunitat Cristiana de Carcaixent. Descanse a pau.
