El 22 de juny de 1920 la Guàrdia Civil abatia a Mariano Escribà Jornet i deixava greument ferit a Camilo Albert Redondo i a José Franqueza Corts. El passat 22 de juny es compliren 100 anys des de que es va aplicar la Llei de fugida a tres anarquistes de Sueca. Els fets ocorregueren de matinada. Dels tres veïns afectats tan sols un d'ells va resultar mort, Marià Escribà Jornet, un comerciant de fruites de la localitat, mentre que els altres dos José Franqueza Corts, conserge de la casa del poble, i Camilo Albert Redondo, fundador de les Joventuts Llibertàries, únicament van resultar ferits i foren traslladats a l'hospital.
El jutge de primera instància de Sueca, Obdulio Libón, en ser informat a la matinada de l'incident, es va dirigir al president de la territorial, Valentín Escribano, a través d'un despatx en el qual se li deia textualment: «Tengo el honor de comunicar a vuecencia que en la madrugada de hoy he comenzado a instruir diligencias sumariales por atentado a la Guardia Civil resultando muerto Mariano Escriba Jornet y heridos Camilo Albert Redondo y José Franqueza Cortes, inhibiendome después de las diligencias instruídas a favor de la jurisdicción de guerra». El senyor Escribano va transmetre la notícia al ministre de Gràcia i Justícia i pel qual sembla, que a més, foren dictades algunes ordres al jutge del citat partit judicial.
La notícia sobre aquell tràgic incident arribà prompte a València, ja que alguns suecans que van viatjar de matinada a la capital van propiciar que el luctuós succés ocorregut a Sueca arribarà als diaris de la capital. Els periodistes es van afanyar a acudir al Govern Civil perquè el governador els donara la primícia de tot el que havia esdevingut i d'aquesta manera pogueren fer una bona crònica en els seus periòdics. Així el dia 23 ja es van poder llegir a Sueca els periòdics que en primera pàgina ho explicaven tot, motiu pel qual el poble complet va poder conéixer tant les versions que havia donat la gent com la versió oficial que havia comunicat el governador civil, i també la versió que l'alcalde de Sueca,el republicà Esteban Carrasquer Carrasco va comunicar el dia 24 sobre l'assumpte.
Un suposat complot
La versió oficial que va notificar el governador civil va ser que «semblava ser, per unes confidències suposades a la Guàrdia Civil, que l'element sindicalista en qüestió, preparava un atemptat contra uns certs propietaris i llauradors, i que en previsió del que poguera ocórrer, es va realitzar la pràctica, a altes hores de la nit, de diversos registres i tres detencions, gràcies a les quals es trobaren documents i carnets sindicalistes. Quan eren conduïts els detinguts, es va produir una agressió als guàrdies per l'esquena fent aquests alguns trets. Els detinguts van aprofitar la confusió que es va produir, i van fugir i va ser en aquell moment quan van fer foc els guàrdies, ferint greument a dos dels fugitius. Un tercer guàrdia va intentar disparar contra el tercer fugit i en fallar-li l'arma va agafar un revòlver que també li va fallar i, quan el sindicalista va intentar robar-li l'arma, el guàrdia es va defensar i el va matar a colps de pistola.
Per la seua part l'alcalde de Sueca Esteban Carrasquer es va limitar a dir: «La primera notícia que vaig tindre va ser a les 4.30 de la matinada per part de l'inspector de la Guàrdia municipal qui em va contar que hi havia dos morts i un ferit. No prenga llavors cap determinació ja que els civils van obrar per compte propi sense donar-me coneixement de res». El mateix alcalde segueix amb la seua narració afirmant que «a les 11 del matí de l'endemà em va telefonar el governador preguntant-me què sabia del succés, contestant-li que hi havien dos ferits i un mort i que si volia saber el perquè hauria de preguntar-li a la Guàrdia Civil». Davant aquesta situació es va suposar que la Guàrdia Civil encara no havia donat compte del succés, és a dir que oficialment no se'n sabia res.
Marxa enrere
Passats quasi dos mesos de la seua estada a l'hospital i ja recuperats, es va declarar a Camilo i Franqueza lliures i sense cap càrrec imputat per la seua suposada participació en un complot per assassinar certs propietaris agricultors de Sueca, ni tan sols consta en els anals que se'ls fera cap consell de guerra ni tampoc que cap càrrec institucional actual en favor d'ells per defensar-los.
Segons compta en les seues memòries Matilde Gras Solves, la companya sentimental d'un anarcosindicalista suecà «a la fi d'abril de 1920, Camilo va participar en un míting en el teatre Serrano de Sueca organitzat per la Confederació Nacional del treball (CNT) que va constituir un gran èxit; l'aforament del teatre es va omplir fins als límits». Dos mesos després el 22 de juny sobre les 3 de la matinada la Guàrdia Civil detenia José Franqueza a casa del seu amic Salvador Planes al carrer Enrique Carrasquer, número 28; a Mariano Escribano el detingueren a sa casa al carrer Sant Antoni Abat, número 2 i a Camilo Albert Redondo el van detindre en la funerària on vivia amb la seua família, al carrer Jaume el Conqueridor, 45.
Militants de la CNT
Els tres eren militants de la CNT. Encara que havien sigut detinguts, com no els van emmanillar es trobaven relativament tranquils, tot i que estaven intrigats pel motiu de la detenció, i estaven confiats que allò no portaria res. Mentre caminaven, de sobte se'ls va aplicar la Llei de fugida, i en sonar els trets de fusell per dues vegades Camilo va caure ferit per una bala en la cuixa i Franquesa també ferit però en una mà, quedant tots dos quiets en el sòl i dessagnant-se. Mariano en sentir els trets i no ser abatut va fugir corrent, ja que tenia suficient poder físic perquè era un home alt i fort i va aconseguir amagar-se en un lloc pròxim, concretament dins de l'hort de taronges de la Cardona, actualment les escoles Carrasquer, on va creure que, emparat per la foscor, no el trobaria la Guàrdia Civil, però malauradament el van localitzar i allí mateix el van matar.
Va ser després quan, segons compten les cròniques de la gent local, el cap del grup de guàrdies, el tinent Modesto Pérez, va disparar els tirs de gràcia a Camilo, la qual cosa també van fer amb Franqueza i els van donar per morts, però més tard comprovaren que només estaven ferits i van ser traslladats a l'hospital.
Cal remarcar que el dia després de l'incident els comerços van tancar les seues portes una hora, de 10 a 11, i els obrers van deixar de treballar a partir de les 10 del matí. A més a més, les festes de Gràcia i Sant Joan, que tenien una programació molt extensa de festes al carrer, es van paralitzar.
