En una de les visites al magnífic Arxiu Municipal de Sueca m’aparegué de manera sobtada un paper sense massa importància, però suficient per a deixar-me un poc neguitós. Era el prospecte publicitari d’un espectacle de varietats del Teatre Serrano programat per al dia 13 de març de 1941. En la part central, amb destacada tipografia, es podia llegir «Pilar Shang. Super·vedet - Estrella coreogràfica - La única china en el mundo de bailes y canciones españolas, Hija de esta localidad», i a continuació, «See-Hee. Famosa troupe con números de precisión, malabaristas, equilibristas, juegos del país, los más peligrosos que se conocen [...]». Una artista xinesa, filla de Sueca? Mai no havia escoltat res paregut. Allò només podia tractar-se, vaig pensar, d’un reclam de l’empresa teatral per a atraure assistents a la funció, aprofitant que l’artista tindria faccions orientals.
No havent-li donat credibilitat al prospecte, m’oblidí un temps de l’assumpte fins que una vesprada, tenint la mosca al nas, se’m va ocórrer capbussar-me en la galàxia internet per vore si podia aclarir la veracitat, o no, de la informació aportada per aquell paper —els webs consultats van ser el de la Biblioteca Nacional de España, la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica i l’Archivo China España 1800-1950—. .
Aquest és el resultat de la recerca: Els See-Hee foren una famosa troupe de xinesos que actuaren als circs i teatres de mitja Europa entre els anys deu i trenta del segle XX. En els seus espectacles oferien arriscades acrobàcies, complicats contorsionismes i perillosos exercicis amb foc i ganivets, tot adobat amb una exòtica escenografia i un luxós vestuari que deixaven bocabadats els espectadors de totes les edats. La troupe estava formada per dues xiques i cinc homes, comandats per Shong Sie-Hei. D’acord amb unes declaracions d’aquest al diari Heraldo de Madrid (6-V-1917), procedien d’una família de la província de Shandong de llarga tradició circense. Vingueren a Europa fugint de la Revolució Xinesa de 1911, la que va enderrocar el darrer emperador i establí la república.
En l’any 1913 la troupe See-Hee començàuna interminable gira per terres espanyoles, interrompuda per alguna actuació a Portugal o determinades contingències familiars, com quan nasqué una filla de Shong i de la seua dona, Zing.
Després d’actuar al Circ Regües de València, del 22 d’abril al 2 de maig de 1916, la companyia vingué a Sueca perquè tenia compromesa una actuació al Teatre Serrano. El cas és que a les poques hores d’estar a la nostra ciutat, Zing es posà de part i el dia 5 de maig de 1916, segurament en l’habitació d’un hostal o d’una fonda, veié els primers llums una bebé, de nom Jua-Land, que els pares no van batejar pel ritual catòlic. —algunes dades biogràfiques emprades en la confecció d’aquest text s’han agafat de l’article «La historia de una chinita que ha nacido en Valencia», de Javier Sánchez-Ocaña, publicat a la revista Estampa, el 20 de juliol de 1936. En canvi, unes altres han estat desestimades per incorrectes.
Gira internacional i pel·lícula
Al cap de pocs dies, quan la mare es recuperà del part, els See-Hee tornaren al circuit circense i teatral per la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Uns anys després, cada vegada més reclamats pels públics europeus, van recórrer França, Bèlgica, Alemanya i Itàlia, amb uns espectaculars números de circ que renovaven constantment.
Del pas de la troupe See-Hee per Alemanya ha quedat un testimoni visual impagable. En l’any 1925, el grup d’artistes xinesos aparegueren en una curta seqüència de l’exitosa pel·lícula muda ‘Variété’, que va ser dirigida per Ewald André Dupont i produïda pels estudis berlinesos U.F.A. S’hi tracta d’un film d’ambient circense on Jua-Land apareix en primer pla durant un parell de segons i, a continuació, tot el grup fent jocs d’equilibris amb plats.
A l’edat d’onze anys, el 28 de març de 1928, en una de les ocasions que la troupe vingué a Espanya, Jua-Land va ser batejada a l’església madrilenya de San Sebastián i li posaren el nom de María del Pilar, un prenom que sempre utilitzaria quan, uns anys després, es va convertir en la principal atracció de la troupe dels See-Hee.
Fou a partir de 1933 quan aquella jove de divuit anys tornà a establir-se a terres espanyoles, per a començar novament una gira que solament es va interrompre els dos primers anys de la guerra civil, fins que se li perd el rastre a Madrid el 1948.
El nom artístic que emprà fou Pilar Shang i, de vegades, Shong. Presumim que deixà a un costat els jocs malabars i equilibris que van fer famós el grup de xinesos, per com se la definia a la publicitat del moment: «bailarina china», «elegante super-vedette», «singular belleza exotica» «estrella de baile» o, en el prospecte del Teatre Serrano de Sueca que motivà la investigació, «Estrella coreogràfica - La única china en el mundo de bailes y canciones españolas».
Pilar Shang
El programa que tingué lloc al coliseu suecà el 13 de març de 1941 presentava dues parts. En la primera es va projectar una pel·lícula on intervenia l’actriu austrohongaresa Anny Ondra. En la segona, catalogada com a fi de festa, participaren una «canzonetista moderna», «el bailarín de claqué más pequeño del mundo» ─anomenat Mr. Pifar, un artista que en aquella època coincidia en moltes actuacions amb la nostra protagonista─, una altra «canzonetista y bailarina» i, finalment, Pilar Shang i la troupe See-Hee.
Pels preus de les localitats (butaques a 1,25 pessetes, amfiteatre a 1 i general a 0,60), i la recaptació total que va declarar l’empresa del teatre (1.301,4 ptes.), interprete que hi hauria un poc més de mitja entrada al teatre.
Jua Land en diferents etapes de la seua vida. Al’esquera la vegem de menuda. En les imatges del mig i de la dreta ja formava part de la troupe.
Shong Sie-Hei i la seua dona arribaren a Xàtiva amb a seua Truupe See-Hee en març de 2016. A les poques hores la seua dona es posà de part. La xiqueta va nàixer en un hostal o una fonda i no consta cap ritual catòlic. No obstant això, en març de 1928, quan Jua Land tenia dotze anys, va ser batejada en una parròquia de Madrid amb el nom de María del Pilar.
Altres naixements cincunstancials a Sueca
kJua-Land Sie-Hei, o Pilar Shang, s’afegeix a la relació de persones de trellat que ocasionalment, per circumstàncies familiars, nasqueren a Sueca, com el farmacèutic Pedro Chiarri Llobregat (1849), l’empresari Román Knörr (1939) i, si donem pàbul al rumor que corre pels casinos de la ciutat, un famós exjugador del Real Madrid, C.F., nascut en els anys cinquanta a una solitària caseta de la Llastra, el nom del qual deixe en suspens fins que puga contrastar-ho.
