Els últims xalets històrics de Cullera

Les nostres ciutats costaneres en les primeres dècades del segle XX, a prop de la mar, eren llocs plens d’encant on en molts casos es van construir cases per als veïns i també per a famílies benestants d’altres poblacions. Aquest va ser el cas de Cullera on actualment, a la platja de Sant Antoni, encara perviuen algunes de les construccions que es van alçar aleshores enfront de la mar.

De fet, tal com va arreplegar la revista «Valencia Atracción» el 1927, a aquesta ciutat, en eixe moment, acudien «constantemente infinidad de turistas… en invierno es frecuentada por familias acomodadas que llegan de otras tierras en búsqueda de buena temperatura, y ya en pleno verano es muy favorecida por gentes forasteras que gustan gozar de las emociones de una espléndida playa», al que contribuïa el ferrocarril que donava servei a la localitat des del 1878. 

Molt abans de l'especulacio inmobiliaria

Un moment en el qual l’especulació urbanística encara no havia aterrat a aquest municipi del litoral de la Ribera i havia omplit de torres d’apartaments de gran alçària i volumetria la seua línia de costa. Aquesta reedificació desmesurada és especialment notable a l’actual avinguda Blasco Ibáñez, al voltant del qual existiren fins a la dècada del 1970 interessants construccions, hui desaparegudes, de poques altures que actualment formarien part del patrimoni arquitectònic cullerenc. 

D’aquest llegat historicoartístic més pròxim a la mar, únicament perviuen quatre antigues segones residències del voltant dels anys vint del segle passat, que es troben en un desigual estat de conservació. Aquestes ubicades al passeig marítim són, en primer lloc, la casa de l’avinguda Ciutat de Castelló 6, que malgrat estar en un deficient estat de conservació es caracteritza per incloure en la seua façana principal, tant en planta baixa com en la primera, dos porxades sustentades cadascuna per quatre columnes d’estil neoclàssic. A més, la part darrera conserva el seu pati amb un avet de grans dimensions. Al número 1 del mateix carrer està una altra residència de trets molt semblants a l’anterior, ben preservada, però únicament de planta baixa i amb una singular façana posterior.

Construccions d'interés

En tercer lloc, trobem a l’actual plaça de la Constitució, la Casa Cavanilles, família que la va adquirir el 1950, encara que va ser promoguda entre 1924 i 1928 pel matrimoni format per l’empresari de València, Francico Roglá (1894-1936) i Isabel Orrico (ca. 1896-1962) i pels seus fills, família vinculada a la població, i projectada per l’arquitecte José Pedrós Ortiz (1897-1960). Aquesta és una construcció històrica d’estil tardoelecticista de gran interés, de planta baixa i una altura, amb marcats trets clàssics presents especialment al seu alçat principal com un fingit de carreus a la planta baixa i columnes als terrats de la planta primera. I, en últim lloc, confrontant amb l’anterior i de la mateixa alçària, trobem una antiga residència que es caracteritza per la seua façana amb elements decoratius neorenaixentistes, especialment patents als arcs de les finestres de la planta primera. 

Un patrimoni que no s’hauria de perdre sinó preservar, restaurar i difondre.