El passat 11 de juliol es va complir el centenari del naixement de Francesc Ferrer i Pastor, molt conegut pel seu, imprescindible durant molts anys, Vocabulari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià, aquell «blavet» que no faltava en cap casa. Nascut a la Font d'en Carròs, la família es va traslladar a València quan només tenia 6 anys, però la parla familiar i del poble la tenia tan arrelada que la va reflectir en les seus obres.

«Hi ha moltíssimes paraules que Ferrer Pastor introduïx als seus diccionaris i que són pròpies de la Safor, o de les comarques centrals, que és on la llengua es mantenia i es manté molt viva», diu Emili Casanova, filòleg, professor de la Universitat de València i coordinador del taller homentage a l'homenot de la Font realitzat en l'edició de la UEG d'enguany.

I no només de la Safor: «en els anys 50, en el seu Diccionari de la Rima, va incorporar totes les paraules valencianes que ell considerava que tenien arrels clàssiques o una tradició forta, i que estaven absents en altres diccionaris», afig Casanova. Quan Ferrer Pastor comença a bastir esta obra, «no hi havia cap diccionari valencià, o fet des de València». «Només el Pompeu Fabra i altres diccionaris del segle XIX, como el de Martí Gadea, i va tindre la idea de combinar en un mateix diccionari paraules valencianes amb el vocabulari més estàndard de Fabra i els altres». «Per tant», assenyala, «va fer el primer diccionari modern valencià».

2.000 paraules noves

Quan el lexicògraf de la Font d'en Carròs va decidir publicar, en 1985, la segona edició del Diccionari de la Rima, «va incorporar més de 2.000 paraules noves, i això ho va convertir en un diccionari general, ja en ordre alfabètic, des del qual parteixen els altres diccionaris moderns, com el de la Conselleria de Cultura o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua», explica Casanova.

Per a esta segona edició, Ferrer Pastor ja va consultar l'obra d'Alcover Moll, el Diccionari-Català-Valencià-Balear, «amb la qual cosa va introduir unes mil paraules més, i també altres 200 mots valencians que Germà Colón li havia apuntat com absents en el Diccionari de la Rima i que s'haurien d'incorporar».

En el taller homenatge de la UEG, el jove filòleg Joan Giner, autor d'«El parlar de la Valldigna» i «El parlar de la Safor» va posar exemples d'eixes paraules i expressions genuïnes dels nostres pobles que ara es troben en altres diccionaris. És el cas de «xacar» («esclafar» en llengua estàndard).