El Col·legi Militar de Gandia

La guerra de la Independència o del Francés (1808-1814), va fer augmentar extraordinàriament els efectius militars, de tal manera que va ser cada vegada més urgent disposar de centres de formació reglada per a la preparació dels oficials. Durant la guerra s’improvisaren col·legis i acadèmies militars en diverses poblacions lliures del domini napoleònic, com Palma de Mallorca, entre altres. Acabada la guerra, el col·legi de Palma va ser traslladat a Gandia. Començava així una breu etapa d’ensenyança militar a la nostra ciutat.

El concepte tradicional d’exèrcit va ser totalment transformat per la Revolució Francesa de 1789. Els exèrcits, formats en part per regiments estrangers de mercenaris, van ser substituïts per exèrcits de ciutadans, la «nació en armes», i als oficials ja no se’ls va exigir provar la seua ascendència noble. Una tal revolució va fer possible l’aparició de centres de formació militar dels cada vegada més necessaris oficials per a comandar les tropes i fer-se càrrec d’armes de més gran complexitat, com l’artilleria, basada en un important domini de les matemàtiques i la trigonometria, entre altres ciències.

Com havia passat durant l’ocupació napoleònica, una part de l’edifici de l’Escola Pia va ser designat per a allotjar el quarter francés des del gener de 1812 al juny de l’any següent. Una ordre de la Regència, a la qual pertanyia el militar i liberal oliver Gabriel Ciscar, al desembre de 1813, va posar en marxa el trasllat a la península del col·legi de Mallorca. Uns mesos després, amb algunes obres d’acomodació, sobretot a l’ala de ponent, l’edifici acollia el Col·legi Militar procedent de Palma de Mallorca, amb un evident caràcter de provisionalitat, pel fet que algunes de les acadèmies més antigues, com la de Segòvia, van tornar a poder continuar la seua missió d’una forma més estable i ordenada. Tot i la bona relació entre l’Escola Pia i el Col·legi Militar, que va facilitar el normal desenvolupament de l’activitat educativa escolàpia, entre els cadets i oficials, amb certa freqüència, van aparéixer casos de febres tercianes, que van aconsellar el trasllat del centre, per la Reial Ordre del 4 d’agost de 1817, a uns altres llocs fins a la seu definitiva de Segòvia, des de 1824.

Els programes d’estudi, a més dels específics de caràcter militar, tenien una gran dedicació a les matemàtiques. Curiosament, el professor que hi va destacar molt, a Palma, Gandia i Segòvia, va ser l’escolapi català Jacint Feliu, que s’havia refugiat a Mallorca en 1810, on va ser ordenat sacerdot a l’any següent. Ben prompte, pel seu reconegut saber matemàtic, va ser nomenat professor del Col·legi Militar, una dedicació que el portarà a residir a Gandia, Segòvia i Madrid. Els llargs anys de docència li van permetre publicar un extens Tratado Elemental de Matemáticas, que va competir amb el més conegut de José Mariano Vallejo, i que Feliu ja coneixia per la seua relació amb Andrés, el germà del matemàtic, amb qui va coincidir durant la seua estada a Mallorca.

El Col·legi Militar ha deixat algunes mostres de la seua presència entre nosaltres, sobretot a la biblioteca de l‘Escola Pia, amb uns quants llibres propis dels estudis militars. Tant de Feliu, com de Vallejo, que havia començat a editar el seu tractat a Palma de Mallorca en 1812, n’hi ha una bona representació, però tenen un especial interés els tres volums del Curso de Estudios Elementales de Marina, de Gabriel Ciscar, publicats en 1811 a Palma de Mallorca, de tanta utilitat per a l’estudi de les matemàtiques. Ciscar, nascut a Oliva en 1760, va ser desterrat a la seua ciutat nadiua durant uns anys, en part coincidents amb el Col·legi de Gandia; posteriorment va ser condemnat a mort per Ferran VII, però va poder refugiar-se a Gibraltar, on morí en 1829. Una altra obra ben significativa és el Tratado de Artillería, de Tomàs de Morla, en quatre volums, publicat en 1816 per l’Academia de Artillería, de Segòvia. Exemplars de les Ordenances Militars, entre altres obres, completen el llegat bibliogràfic d’aquella institució militar, de tan breu estança a Gandia. 

El Col·legi Militar, encara que sense pretendre-ho, va deixar un curiós testimoni de la seua presència entre nosaltres, tal com ho esmentava, don Pasqual Sanz i Forés, en els seus treballs sobre el Grau (1888) i la Universitat (1889): «la pila lavabo de los cadetes está destinada para la pila bautismal en la iglesia del Grao de Gandía», segons una donació de l’Escola Pia en 1876, en ocasió del nomenament del primer vicari del Grau. L’antiga ermita va rebre donatius, com l’esmentat, per a poder complir dignament la seua funció litúrgica i pastoral, perquè la seua evident pobresa, segons la descripció que en fa el nostre erudit, així ho demandava. A vegades, les menudes incidències de la història també ensenyen a matisar les grans accions i a baixar el to de tantes suposades grandeses i a recordar-nos que venim d’orígens ben humils, que tot allò que ara meravella s’ha fet amb la suor i l’esforç dels qui ens han precedit.