Política (arqueològica) de poblet

Durant l’estiu de 2008 vàrem desenvolupar la primera excavació pública en el solar municipal del polígon industrial La Servana, a l’entrada de Xeresa (la Safor), finançada pel programa Emcorp de la Generalitat Valenciana. Era una tasca inèdita, doncs convèncer a qualsevol polític local de la importància de l’arqueologia com a generadora de feina-jornals i d’informació per conèixer millor la història de una localitat semblava, i sembla encara ara, tota una utopia. A banda de la decepció per la paralització de les campanyes arqueològiques estivals, l’experiència de, com ja em va advertir fa vora quinze anys un bon amic meu, «fer política (arqueològica) de poblet», va ser doblement satisfactòria.

La primera perquè vàrem aprendre que, a diferència d’altres persones o entitats que havien basat la seua existència en fer una oposició basada en la pura rivalitat política, nosaltres havíem d’anar més enllà. Calia deixar de banda les consignes polítiques, els personalismes i les vinculacions amb qualsevol polític en el poder local per poder fer realment el que calia: donar difusió i defensar un patrimoni històric, arqueològic i etnològic que cap partit de Xeresa s’ha atrevit ni ha sabut tractar com cal. D’ací que fundàrem el 2019 la nostra associació local sense cap tipus de subvenció del consistori per fer prevaldre eixa independència d’opinió i d’acció.

I la segona satisfacció, i més important des del punt de vista personal i històric, és que havíem descobert físicament l’alqueria bessona-germana, anomenem-la com vulguem, o millor dit, la germana trigèmina de les actuals poblacions de Xeresa i Xeraco. Aquesta darrera, realment l’hauríem de dir més bé Xaraco, com ben bé s’arreplega en la nova publicació sobre toponímia del nostre apreciat Abel Soler ‘Els noms dels pobles valencians. Origen i significat’ i que pot representar un bon regal després del consumisme nadalenc. Parlem de l’assentament de Xaresa, aquell que el ‘Llibre del Repartiment’, document on Jaume I repartia les terres conquerides als musulmans del recent creat Regne de València, diferenciava de l’altre assentament local, Xeresa (actual nucli urbà), així com de la veïna població xeraquera.

El passat divendres 24 de novembre apareixia finalment publicat el darrer número de la revista ‘Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia’, del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València. Dins de la mateixa, formant part de l’índex, apareix l’aportació titulada ‘Un dinar almorávide procedente de la alqueria andalusí de Xaresa (Xeresa, Valencia)’. En la mateixa, Carolina Doménech fa un estudi minuciós d’una de les troballes més importants de l’arqueologia comarcal saforenca, així com Joan Negre (director del Museu Arqueològic de Gandia, el MAGA) i el que subscriu parlem del context de la mateixa troballa. Com si d’una història de pel·lícula es tractara, estant treballant un dia d’hivern de 2009 en les excavacions privades del jaciment de La Servana-Xaresa s’atura amb el seu cotxe el llaurador xeresà Ernesto Castelló. Al preguntar que s’estava fent, i la conseqüent explicació dels treballs i troballes, ens va contar una d’eixes històries que en el món de l’arqueologia estem acostumats a escoltar i que poques vegades es poden certificar. 

Corria l’any 1946 quan, a l’edat de 18 anys i treballant en la finca agrícola on se situa el jaciment anomenat, fent un clot per arrencar les arrels d’una palmera va trobar tres monedes d’or. Dos d’elles les va vendre a un home del Real de Gandia a raó de vint duros cadascuna, mentre que la tercera la va adquirir un xeresà.

Acabada la jornada laboral en el jaciment, descansant i parlant-ho amb familiars del dit comprador local, vam arribar a la increïble satisfacció de trobar la dita moneda com a part de l’aixovar d’uns dels familiars-hereus. Ràpidament concertàrem una visita amb Ernesto Castelló i els hereus de la moneda, per constatar la informació aportada per ell i es va produir l’encontre de nou entre troballa i trobador 63 anys després. A instàncies de qui subscriu es va anar a la notaria de Xeraco per fer acta notarial de totes les característiques de la troballa històrica, tant del seu context com de la seua fisonomia, evitant així la seua futura pèrdua, venda incontrolada o desaparició, amb la conseqüent pèrdua patrimonial local i comarcal.

Passaren anys fins que el 2019 el MAGA es va renovar dels llasts i d’herències a oblidar, quan el seu nou director va començar a fer una tasca que aglutinava d’una manera diferent a la gent que tenia ganes de fer coses, deixant de banda aquell servilisme i submissió baix la pena d’excomunió que havia imperat. 

En este nou context de «pau arqueològica comarcal» és quan la col·laboració entre especialistes compromesos fa moure i fa traure els projectes apartats durant aquella anomenada edat obscura. Ara és el moment en que la moneda d’or es cedeix al museu comarcal per a la seua exhibició en la museografia sobre el món andalusí, així com s’incorporen també algunes de les troballes ceràmiques que s’havien pogut recuperar del terme de Xeresa. 

Fruit d’aquesta sortida a la llum l’especialista en numismàtica, Carolina Doménech l’estudia i veu el seu potencial com a peça única dins del panorama històric d’Al-Àndalus, pel taller-seca on està fabricada (Balansiya, la València musulmana) com per ser una de les poques peces conservades del governador almoràvit Yusuf b Tasfin (datada en el 1105 dC.), així com per haver-se trobat, i açò és el més important, dins del context d’un jaciment arqueològic que ha estat parcialment documentat: l’alqueria andalusina de Xaresa.

Actualment, i com a mesura de protecció i de gaudiment perpetu de tots les saforenques i saforencs d’una peça inèdita, vàrem promoure la venda de la peça al MAGA per part dels hereus. Després de tants anys de menyspreus i d’incomprensió social, amb la predominança d’uns valors massa basats en l’aspecte econòmic, ens sentim totalment satisfets d’haver pogut situar aquesta peça històrica, i la resta del conjunt ceràmic, en el lloc que els pertocava, formant part important d’una col·lecció museogràfica per a gaudi de tots i totes.