Joan Cardona i la lluita per la defensa del patrimoni de la Safor

Aquest dilluns ha començat amb la trista notícia de la mort de Joan Cardona Escrivà a la prematura edat de 63 anys. Les despedides són sempre doloroses, però quan a més es tracta d’una persona que va donar trenta anys de la seua vida a la lluita per protegir, conservar i donar a conéixer el patrimoni de la nostra comarca, esdevenen encara més amargues. Protagonista d’alguns dels més importants episodis de l’arqueologia moderna a la Safor, li devem a ell, com a arqueòleg municipal de l’Ajuntament de Gandia i director del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), així com a la xarxa de persones col·laboradores que va construir al seu voltant, gran part de l’actual èxit d’aquesta institució o de la catalogació i protecció dels monuments, jaciments i altres béns culturals de la ciutat i la comarca.

La seua petjada en l’arqueologia de la ciutat va començar a inicis dels anys huitanta, quan ja es va involucrar en diversos dels projectes que l’Ajuntament de Gandia va posar en marxa amb motiu de l’arribada de fons europeus per a la regeneració urbana. Tanta era la faena que s’acumulava amb la multiplicació d’obres a tota la ciutat que en 1985 se’l va contractar per cobrir les necessitats de control sobre aquestes actuacions, una plaça que va consolidar en 1989 després d’un procés d’oposició pública. Actuacions com les de l’Hospital de Sant Marc, el Torrelló del Pi, l’Alqueria de Benipeixcar o la vil·la romana del Rajolar, per posar només uns pocs exemples, no s’entendrien sense la seua perserverància i el seu compromís amb el patrimoni saforenc.

Però si de forma paral·lela al procés de regeneració urbana de la ciutat Joan Cardona es multiplicava per donar abast al control de totes les obres en el casc urbà, no va ser menys important la seua direcció en l’impuls del MAGa. Malmesa la seua antiga seu a la placeta del Segó a causa de la riuada de 1987, va ser l’arqueòleg gandienc qui es va posar al capdavant de la creació d’un nou museu, que voria la llum una dècada després. Els anys noranta van ser, per tant, una dècada frenètica pel que fa a intervencions arqueològiques, restauracions d’edificis històrics i el trasllat de les col·leccions arqueològiques i el Servei Municipal d’Arqueologia a l’antic Hospital de Sant Marc. Una concatenació d’iniciatives en què Cardona va prendre sempre un paper protagonista i que, a la fi, van permetre l’obertura, en 2003, del nou museu arqueològic.

Va ser a través de la seua iniciativa que, tot just un any després de la seua obertura, el MAGa va complir amb tots els tràmits necessaris per ser acreditat com a museu de la Comunitat Valenciana, un reconeixement que certificava el treball incansable de l’arquèoleg gandienc i el seu equip. Un mandat que, a més, situava la institució com a centre de referència comarcal per a totes les intervencions arqueològiques dutes a terme als pobles de la Safor. I és en aquesta faceta, com a col·laborador local de la Unitat d’Inspecció de la Direcció General de Patrimoni, la Universitat de València o el Museu de Prehistòria de la Diputació, que la figura de Joan Cardona esdevé no només un referent per a la ciutat de Gandia sinó per a tots els pobles de la comarca. És al seu interés particular i a la seua capacitat de mobilització al llarg i ample de la conca de la Safor que molts jaciments arqueològics en perill s’han pogut salvaguardar, en un camí que mai està exempt de dificultats i situacions complicades que ell va haver de vèncer per a protegir el nostre patrimoni. Una lluita, de vegades sorda i desagraïda, que gràcies al seu esforç va permetre no poques victòries i una història comarcal a dia de hui molt més rica del que ho hauria sigut sense ell.

Hui l’arqueologia de la Safor perd un dels seus més importants referents. Però gràcies a la seua faena durant més de trenta anys al capdavant del MAGa i del Servei Municipal d’Arqueologia de l’Ajuntament de Gandia, ara tenim les ferramentes necessàries perquè el patrimoni de la comarca no haja de patir cap més agressió. En record del seu esforç, ara ens toca a la resta treballar de valent per mantindre viu el seu vast llegat. Que la terra et siga lleu, company.