Les paraules de la Safor que van perdent-se

L’Ajntament de Bellreguard ha editat i repartit entre els alumnes del municipi el llibre ‘Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor’, del que és autor del bellreguardí Jaume Borràs i March. Va ser el passat 23 d’abril, durant els actes de conmemoració del dia del llibre, quan l’autor, acompanyat per l’alcaldessa del municipi, Cristina Mateu, visitàren el col·legi Gregori Mayans i Ciscar i l’institut Joan Fuster de Bellreguard, on foren rebuts per les seues respectives directores, Esther García i Lorena Fluixà.

Jaume Borràs, fent gala de la seua capacitat pedagògica, donat que va ser mestre en la seua vida laboral, va explicar primer als xiquets i xiquetes del col·legi i després als joves de l’institut en què consisteix el llibre i quin és el seu objectiu.

Com el seu títol indica, ‘Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor’, es divideix en tres parts, i permet recuperar i explicar el significat de paraules, expressions i refranys, tots en valencià, que, a poc a poc, han anat perdent-se de la parla general en la comarca de la Safor per diversos motius. Mante, tonyar, sedàs figuren entre elles, com també es troben expressions com «anar amb el rabo entre les cames», fer «una visita de metge» o que una cosa, o un fet, siguen «de l’any de la picor».

«Part de la riquesa d’una llengua està en el volum i la qualitat del seu vocabulari i per això és bo que siga conegut per tota la societat d’un determinat territori i, si cal, donar-la a conèixer més enllà», afirma l’autor.

Jaume Borràs explica que amb el llibre ha volgut fer arribar aquestes paraules, expressions i refranys als més joves, «ja que es tracta d’un llenguatge que, en alguns casos, no hauran sentit mai, i que per contra era comú en el dia a dia dels seus avis i àvies».

‘Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor’, també pot ser llegit per persones més majors, i d’eixa manera, portar a la memòria expresions i records que s’utilitzaven o que visqueren quan eren més joves. La tirada ha sigut de 1.600 exemplars i es pot consultar a la Biblioteca Municipal de Bellreguard.

«Vull agrair la predisposició de l’Ajuntament de Bellreguard, a qui sempre estaré agraït», conclou l’autor de la publicació.