Un llibre per a lograr l’apoderament de les dones migrants

Mitjançant quinze relats de dones, en la seua majoria migrants, esta publicació pretén apoderar a les persones migrants en els seus processos d’integració i especialment a les dones a més de fomentar la participació i sensibilitzar a la societat.

Levante-EMV ha parlat amb Ángela Nzambi, responsable de Voluntariat i Participació de CEAR PV, qui explica -en nom de totes- l’origen del projecte, del seu procés i també de la seua importància com a vehicle de sensibilització de la societat.

«Una vesprada de tardor de 2019, revisant les altes de voluntaris m’adone que tinc un grup -totes dones- amb un determinat perfil, que no sabia molt bé on col·locar-les. Després de donar-li un parell de voltes vaig decidir que seria millor que foren elles mateixes els qui posaren en comú les seues habilitats i vore que eixia d’ací», assenyala Nzambi.

La responsable de Voluntariat i Participació de CEAR-PV explica com naix el grup de dones que han fet possible este llibre. I és que, a més de tindre com a factor comú el ser dones, totes elles havien experimentat d’alguna forma la migració. «Què podem fer amb això?». Arran d’esta pregunta i després d’hores de posada en comú de les seues idees, sorgeix la iniciativa de crear uns tallers d’apoderament per a dones migrants en els quals cadascuna d’elles aportaria alguna cosa des de la seua experiència personal: com gestionar tal desafiament com la migració a través dels seus propis recursos.

Sovint ens centrem en què podem aportar a nivell professional i són poques les vegades que reflexionem sobre què podem oferir com a persones, com a éssers que experimenten situacions que ens canvien i de les quals uns altres poden aprendre.

I així va ser, una vegada arribat 2020 posarien en pràctica eixos tallers d’apoderament que van ser molt ben rebuts per les dones a les quals atén CEAR, fins que es van veure interromputs per una pandèmia mundial sense precedents. Va ser llavors quan eixos tallers s’havien convertit, sense quasi saber-ho, en la gestació d’este llibre que hui podem llegir. «Durant el confinament, ens preguntem com podíem continuar actives i vam tindre la idea d’escriure un llibre de relats que servira per a apoderar a eixes mateixes dones dels tallers, i a moltes més», argumenta Ángela Nzambi.

Migracions inherents a la vida

A través d’estes pàgines, totes estes dones manifesten que les migracions són inherents a la vida i també ho són els obstacles que estes comporten. Que formen part de la història de la humanitat i que són duels que cadascun viu d’una forma diferent, però que no és alguna cosa que s’haja de criminalitzar.

‘Cercle de dones. Relats per a transformar’ ofereix una perspectiva bidireccional de la migració. Ens allunya d’eixe concepte erroni d’ella com una cosa selectiva que només afecta a certes persones i demostra que no existeix una condició ‘sine qua non’ per a haver de migrar. «Quantes persones estan en el lloc en el qual van nàixer els seus iaios, els seus pares o fins i tot elles mateixes?» es pregunta Nzambi.

«Quin és el discurs llavors, el d’on naixes et quedes? No pot ser així». I és que com apunta Ángela les situacions dels diferents països d’on provenen, per exemple, les escriptores (Veneçuela, Colòmbia, l’Uruguai i Espanya) no són aleatòries. Són resultat d’una sèrie d’interessos geopolítics, econòmics i socials que tenen conseqüències directes sobre la població civil que es veu obligada a fugir.

El missatge d’este llibre és clar: migrar no és un delicte sinó un dret que ha d’assegurar-se a tots els éssers humans.

La realitat de la migració la componen milers de direccions que més tard s’entrecreuaran i donaran lloc a experiències cadascuna diferent a l’anterior. Experiències com les recollides en estes pàgines que, tal com assenyala Ángela, són narrades principalment des de tres posicions.

«Hi ha qui conta la seua experiència des de les seues entranyes. També hi ha qui ho comparteix des de de el suport a qui s’ha vist en un procés de migració. I, finalment, està la posició que jo cride ‘a l’altre costat de la frontera’». Nzambi comenta que «quan pensem en migracions sempre ho fem en persones de fora que venen ací. Però en este cas, hi ha dos relats en els quals són dones espanyoles els qui són migrants en altres països».

Bidireccionalitat

Amb estos últims testimoniatges es ratifica eixa bidireccionalitat que caracteritza a la migració: qualsevol circumstància pot ser el punt de partida i qualsevol persona pot ser la protagonista d’històries com les que trobem ací. No importa la direcció sinó la seguretat de saber que allà on s’arribe, es tindrà un suport, un suport i un dret a viure.

Precisament d’això parla este llibre, de la migració com un fenomen real i inherent a les persones i que té com a resultat final la diversitat cultural de la qual, afortunadament, som testimonis hui dia. Què hauria sigut del món si ningú haguera eixit del lloc on va nàixer? 

«Cada relat és diferent a l’anterior»

Àngela Nzambi comparteix que per a ella este projecte és molt més que un llibre. Assegura que es tracta d’un punt de trobada que els permet, a partir de l’emoció i l’experiència, conéixer-se i re-conéixer-se; qüestionar-se i interpel·lar-se. «L’interessant, per a mi, és que cada relat és completament diferent a l’anterior», afirma.

CEAR PV ha treballat sense descans per a aconseguir que estos testimoniatges arriben més enllà dels seus cercles d’acció. Amb ell, pretenen sensibilitzar a la resta de la societat sobre les migracions i materialitzar d’alguna forma el treball que esta organització fa a València ja que, moltes vegades, porta temps vore el fruit de les seues accions.

Hui, nou mesos després d’aquella primera conversa sobre eixe llibre, este grup de dones comença una nova etapa de sensibilització de la qual esperen «que qui haja llegit estes pàgines d’alguna forma haja crescut, canviat o aprés». Gràcies a la labor dels voluntaris de CEAR este llibre ha pogut arribar on està hui i això reflecteix el crucial que és la participació social. I és que, com afirma, «el món continua sent la construcció d’un projecte comú en el qual no cap la discriminació de cap persona per la seua procedència».

Per això, sent testimonis d’estos temps tan convulsos en els quals potser la societat es polaritza fins i tot més, és necessari continuar lluitant per eixe principi d’igualtat perquè no sols estiga escrit, sinó que siga una realitat.