Els 10 països més afectats pel canvi climàtic han patit un increment del 123 % de la fam severa en els últims sis anys, segons un informe publicat per Oxfam Intermón. Es tracta dels països que han sumat un major número de crides d’emergència de Nacions Unides associats a fenòmens meteorològics extrems.

«El canvi climàtic ja no és una bomba de rellotgeria: està explotant davant els nostres ulls», diu Gabriela Bucher, directora executiva d’Oxfam Internacional. «Està provocant que els fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres, els ciclons i les inundacions – que s’han multiplicat per cinc en els últims cinquanta anys – siguen més freqüents i letals», recalca.

L’informe - Fam i calfament global- ha revelat que eixos 10 punts crítics – Somàlia, Haití, Djibouti, Kenya, Níger, l’Afganistan, Guatemala, Madagascar, Burkina Faso i Zimbàbue – han patit repetidament els embats dels fenòmens meteorològics extrems durant les últimes dos dècades. En l’actualitat, 48 milions de persones es troben en situació de fam severa en estos països, enfront dels 21 milions de persones de 2016. D’elles, 18 milions estan a la vora de la fam.

«Per als milions de persones que ja han sigut colpejades pels continus conflictes, l’augment de la desigualtat i les crisis econòmiques», explica Bucher, «la recurrència de les crisis climàtiques s’està convertint en el colp de gràcia. L’onada de desastres climàtics supera amb escreix la capacitat de les persones pobres per a fer-los front, sumint-les encara més en una situació de fam extrema».

Entre altres exemples, Somàlia s’enfronta a la pitjor sequera registrada. Un milió de persones s’han vist obligades a abandonar les seues llars a causa de la sequera. El país ocupa el lloc 172 de 182 països classificats segons la seua preparació per a fer front al canvi climàtic.

A Kenya, l’actual sequera s’ha cobrat la vida de quasi 2,5 milions de caps de bestiar i ha fet que 2,4 milions de persones estiguen passant fam, entre elles centenars de milers de xiquets i xiquetes en situació de desnutrició aguda.

A Níger, 2,6 milions de persones pateixen fam severa en este moment (la qual cosa suposa un increment del 767 % respecte a 2016). La producció de cereals s’ha desplomat en quasi un 40 %, ja que els fenòmens meteorològics extrems, units als incessants conflictes, dificulten cada vegada més les activitats agrícoles. Si el calfament global supera els 2 °C, la producció d’aliments bàsics podria desplomar-se fins a un 25 % més.

A Guatemala, una greu sequera ha contribuït a la pèrdua de quasi el 80 % de la collita de dacsa, i ha arrasat les plantacions de café.

Desigualtat mundial

La fam derivada dels efectes del canvi climàtic és una clara mostra de la desigualtat mundial. Els països menys responsables de la crisi climàtica són no sols els que estan patint més els seus efectes, sinó els menys preparats per a fer-los front. En conjunt, estos 10 punts crítics del canvi climàtic generen tan sols el 0,13 % de les emissions mundials de carboni, i tots ells es troben entre el terç de països menys preparats per a fer front al canvi climàtic.

Per contra, els països industrialitzats i contaminants com els del G20 - que controlen el 80 % de l’economia – són responsables, en conjunt, de més de tres quartes parts de les emissions mundials de carboni.

«Els països més rics i contaminants tenen la responsabilitat moral de compensar als països de renda baixa més afectats pel canvi canvie climàtic. No és caritat: és una obligació ètica», demana Bucher.