L’educació com a eina de progrés front a la violència imperant a Etiòpia

Més de 8 milions de persones viuen en situació d’emergència en Etiòpia a conseqüència de les sequeres prolongades, les inundacions o els conflictes armats. Enfront d’això, Manos Unidas ha desenvolupat fins a 58 projectes amb un focus especial en l’educació com a eina de progrés front als problemes sociopolítics i econòmics presents al país. 

L’organització va celebrar un encontre, el passat dilluns, per abordar esta perspectiva amb la participació del president de la Conferència Episcopal del país, el cardenal Berhaneyesus Souraphiel; els bisbes de la diòcesi de Bahir Dar-Dessie i els vicaris apostòlics de Hossana i Jimma Bonga.

Tots ells abordaren les problemàtiques d’un país que és un dels menys desenvolupats del planeta; ocupa el lloc 175 de 191 països. «L’educacío és clau per combatre els problemes als quals s’enfronta Etiòpia», va incidir Souraphiel.

Entre els conflictes esmentats, es troba l’increment de la pobresa en els grans nuclis urbans, derivats de la migració dels joves del camp a les grans ciutats, especialment, a la capital Adís Abeba. Este grup de població, generalment amb poca formació, és un dels principals beneficiaris dels programes empresos per Manos Unidas. Segons el cardenal, quan arriben a les ciutats, estos joves «s’enfronten a una gran soledat i a l’atur» que provoca una pobresa «molt pitjor que a les zones rurals on la gent s’ajuda uns als altres».

Els conflictes ètnics

Altres dels problemes primordials són els conflictes ètnics. A la diòcesi Bahir Dar-Dessie hi ha una «espècie de guerra» —així la va qualificar el bisbe Lesane-Christos Matheos— que enfronta a cinc grups ètnics i que causa «problemes greus i danys a les propietats» de l’ètnia gumuz.

Un dels objectius principals dels programes de Manos Unidas a la zona és l’alfabetització. «Molts dels joves són analfabets o quasi analfabets, motiu pel qual no tenen l’oportunitat de trobar un treball o guanyar-se la vida», explica el bisbe Markos Ghebremedhin. 

En els últims cinc anys, l’entitat ha desenvolupat allà un total de 58 projectes amb una inversió de 3,1 milions d’euros. Estes esperen fer d’Etiòpia una de les «grans esperances del continent africà» conclogué Berhaneyesus.